Manuel Romo paga els plats trencats

El VPC Andorra continua sent una fàbrica d’entrenadors destituïts. Sembla que hagin agafat la política esportiva dels clubs espanyols. No hi ha resultats ja que l’entrenador acaba al carrer –tot i que Dídac Martínez va dimitir–. Manuel Romo ha estat l’últim cas. També es va destituir el seu cos tècnic, que estava format per Cristian Pons i Josep Magallón. El descens a la primera sèrie, la vuitena categoria del rugbi francès, ha estat el motiu per prescindir d’un entrenador que va arribar per substituir Dídac Martínez a finals de gener de l’any passat. Va apostar pel producte interior, és a dir, jugadors de casa amb un parell de reforços. La temporada no ha anat bé i s’ha acabat descendint a la primera sèrie. Les nombroses lesions i una col·lecció de partits consecutius fora de casa van ser clau per aquest descens i això que a principis de temporada es va parlar d’opcions a ascens. El VPC Andorra, en boca del seu vicepresident David Ferré, i també amb la presència del president del club, Pep Escolà, va anunciar la destitució del tècnic i després Manuel Romo va decidir defensar-se i parlar clar de tot el que havia passat durant la temporada i després. Ell volia continuar al càrrec i va presentar el seu projecte amb Jonathan Xepi García com a ajudant i també Cristian Pons. “No ha estat una decisió fàcil. Manuel Romo ha fet tot el que ha pogut. La culpa no és només d’ell sinó dels jugadors i també de la junta. Ara estudiarem les propostes que tenim d’entrenadors espanyols, andorrans i de França. En 10 dies anunciarem el nou entrenador”, va assegurar David Ferré, que va reconèixer que van oferir un lloc dintre del club a Manuel Romo. “De moment ha de pair la seva destitució i no serà fàcil per a ell. La porta, ell ho sap, sempre estarà oberta. Ell és un apassionant del rugbi”. 
    ¿I com es troba Manuel Romo? Ell tenia ganes de parlar. Es va mostrar decebut per la decisió de la comissió esportiva de la junta directiva del VPC Andorra i va declarar sentir-se un cap de turc. “Entenc que normalment la gent de fora del club com també els periodistes busquin resultats i crec que la demagògia que s’ha fet amb això ha provocat dubtes dintre de la junta esportiva del club. S’han de valorar altres coses i no s’ha fet. Estan buscant un culpable i l’han trobat en mi. Per mi la temporada no ha estat dolenta. El descens és una cosa que podia passar i és el símptoma d’una realitat. Fer un equip de jugadors andorrans i després quan passen les accions com un descens decidir tot el contrari al que penses... Per una vegada que tenim el valor de fer-ho i acabant castigant qui ho fa”, va indicar Manuel Romo, que va continuar explicant la seva versió sense pèls a la llengua. “Quan vaig demanar una raó per la meva destitució no me’n van donar cap. Ens hem quedat a tres partits de disputar el play-off d’ascens, hem perdut dos partits per un punt i un a l’últim minut, però el descens ha estat el gran motiu, es veu. He estat un cap de turc”. Per a Manuel Romo el rugbi andorrà no va bé. “Es va degradant cada cop més. Tenim molta dependència del jugador de fora. No trobo normal que la comissió esportiva no analitzi aquestes coses que van més enllà dels resultats. El 60% dels jugadors que jo tenia a la meva disposició eren els descartats de la temporada anterior. Ara buscaran un altre entrenador per cremar un nou projecte i quan no funcionin les coses li llançaran benzina a sobre”. De moment no tornarà al club i estudiarà dos projectes que té sobre la taula. “Necessitaria un diari sencer per explicar tot el que penso”, va sentenciar. 
    Per la seva banda, el vicepresident del VPC, David Ferré, va dir que potser el club no acabaria baixant a primera sèrie ja que hi haurà una reestructuració al rugbi francès. “Som els millors dels últims i si ha reestructuració només baixaran tres i nosaltres som el quart pitjor equip”. Per al curs vinent l’aposta continuarà sent, segons el club, els jugadors del país. “Manuel Romo ens va salvar el cul quan va passar allò de Dídac Martínez i ara deixarà la seva empremta. La nostra aposta continuarà sent els jugadors d’aquí sens dubte”, va dir Pep Escolà. L’opció de casa podria ser la de Jonathan Xepi García i també hi ha una opció interessant d’un tècnic francès i un altre d’espanyol. “Mana la part econòmica, és clar. S’ha de tocar de peus a terra”, va assegurar Escolà.

El segon campus Toni Coma aspira a tenir 50 participants

La Federació Andorrana de Rugbi (FAR), el VPC Andorra i el Rugbi Encamp-Pas de la Casa han unit esforços i el segon campus Toni Coma i també un altre que s’està preparant per al mes de juliol tindran el suport de l’ens i també de les dues entitats. La primera estada esportiva se celebrarà íntegrament a l’Estadi Nacional del 17 al 20 de maig, de les 9 fins a les 18 hores. S’espera arribar als 30 participants de la primera edició i també superar-los fins als 50 participants. Toni Coma té previst assistir al campus que porta el seu nom amb un jugador del Castres del Top 14. El segon campus, el que no té data encara, però serà al mes de juliol a Prada de Moles, està obert per a nens de fora del país entre 5 i 15 anys com el Campus Toni Coma. L’exjugador Brian Liebenberg serà l’encarregat de portar-hi el seu estil i la seva experiència. “És important que hi hagi iniciatives i demostrar que el rugbi del país va a una”, va dir el president del VPC, Pep Escolà.