Sant Oier Olazábal

Les finals es juguen per guanyar-les. I això és el que precisament va fer l’FC Andorra, que continua amb el seu idil·li amb la Copa Catalunya. Tres finals, tres victòries. Si bé la d’ahir, davant la Unió Esportiva Olot, líder del grup cinquè de Tercera RFEF, la va guanyar patint als penals gràcies a un extraordinari Oier Olazábal, que ja va salvar els d’Eder Sarabia durant els noranta minuts, i va ser clau en la loteria final aturant dos llançaments als jugadors garrotxins. 

Els tricolors van arrencar amb ganes d’imposar el seu domini sobre el joc, i ja al minut tres, Karrikaburu rematava de cap un servei de córner a les mans de Batalla. La rèplica de l’Olot va arribar tres minuts després en una centrada des de la banda dreta buscant Mas, que el davanter no va poder rematar perquè un petxa providencial va posar la punta de la bota per desviar el perill.

Un parell de centrades de Calvo buscant Karrikaburu va tornar a portar el perill a l’àrea de l’Olot, que malgrat cedir el domini a l’FC Andorra es trobava força còmode defensant ordenadament i sortint amb perill a la contra cada vegada que robava al mig del camp.

De fet, va ser el conjunt de Pedro Dólera qui va tenir les ocasions més clares per avançar-se en el marcador, ja que els tricolors combinaven molt bé i dominaven en tres quarts de camp però els faltava punch al tram final.

Al minut 21, Forés es quedava sol davant d’Olazábal però no aconseguia superar-lo, i al 35, Karrikaburu roba una pilota al mig del camp, transició rapidíssima cap a Calvo a la banda esquerra i aquest cedeix al centre perquè Álvaro Martí, venint des de darrere, només hagi d’empènyer la pilota al fons de la xarxa.

El gol va esperonar els de Dólera, que van estirar línies i van posar setge a la porteria d’Olazábal i van gaudir de bones ocasions per empatar. Al 38, Barnils va rematar de cap un servei de córner i la pilota va impactar al braç de Leal en una acció que l’àrbitre, Sergi Carrero, tot i estar molt a prop no va apreciar com a penal malgrat les protestes dels jugadors garrotxins i del públic que omplia les graderies del municipal d’Olot.

Dos minuts després, i encabritats pel penal no xiulat, Terma talla una mala passada de Petxa en la sortida de la pilota i engalta un fort xut des de fora l’àrea que, amb Olazábal fent l’estàtua, s’estavella al pal, i en la jugada següent són les cames d’Alcalà que rebutgen una rematada de Pedro del Campo.
Tot i el domini olotí en aquest tram final del primer temps, els tricolors van tenir l’opció d’ampliar l’avantatge en el marcador. Contraatac després de recuperar una pilota al mig del camp i transició que acaba amb un xut de Pablo Moreno, que no va veure Molina sol a la seva dreta, desviat.

Encara abans del descans, una més per a l’Olot en una centrada de Terma des de la dreta cap al segon pal, on Alcalà es confia i el seu rebuig impacta contra el peu de Chabboura, que no fa gol per molt poc.

L’inici del segon temps va ser calcat al de la primera part, amb una primera aproximació de Karrikaburu que es trobava en fora de joc. Però ben aviat les tornes van canviar. Dólera va moure la banqueta donant entrada a Maynau i Urri, i l’Olot va passar de dominat a dominador, davant la indolència dels de Sarabia.

Al 67, centrada per la dreta de Terma i rematada de Maynau que atura amb seguretat Olazábal. Tres minuts després és Maynau qui torna a entrar per la dreta, rematada d’Urri i novament mà salavadora del porter tricolor quan les graderies ja cridaven gol. Tant insistien els de Dólera que el gol de l’empat havia d’arribar sí o sí. I ho va fer en una jugada impròpia d’un equip de segona divisió, que una altra vegada va pecar de passerell. Córner per als garrotxins i mentre els tricolors reclamaven a l’àrbitre que no era córner, servei ràpid de Pedro del Campo i Urri s’avança a Leal per posar l’1-1 a l’electrònic.

El gol va despertar els de Sarabia, que van treure l’orgull i es van bolcar a la porteria rival. Karrikaburu es quedava sol davant Batalla però s’entretenia i Marco Gil li treia la rematada, després era Álvaro Martín qui, des del vèrtex de l’àrea, rematava a les mans del porter i finalment Molina qui, a sis minuts per al final, tampoc era capaç de driblar Batalla. El tram final va ser novament per a l’Olot. Al 85, amb Olazábal batut, Roquet amb l’ajuda d’un defensa enviava la pilota al travesser i ja al 93 el mateix jugador enviava fora incomprensiblement una rematada després que Olazábal hagués rebutjat un xut des de fora l’àrea de Mas.

S’arribava als penals i aquí Sant Oier Olazábal, amb l’ajuda dels pals, no va fallar. Dues aturades a Uri González i a Urri i la Copa Catalunya per segon any consecutiu cap al Principat gràcies als gols de Karrikaburu, Álvaro Martín, Molina i Álex Calvo, que van deixar en no res el penal fallat per Samper.

Al final del matx, Sarabia admetia que “hem pogut guanyar sense merèixer-ho, gràcies sobretot a Oier, que ha fet un partit determinant”.