“Si volem arribar lluny els criteris per anar als Jocs seguiran endurint-se”

Entrevista a Carles Visa, director tècnic de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE)

Nous Jocs Olímpics d’hivern i la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) es queda a només un esportista d’igualar la màxima delegació mai enviada a una cita olímpica. Enguany competiran els esquiadors d’alpí Mireia ‘Mimi’ Gutiérrez, Joan Verdú i Marc Oliveras; en surf de neu, Lluís Marín; i, en esquí de fons, Irineu Esteve. El director tècnic de la FAE, Carles Visa, analitza com afronten els andorrans la cita a Pyeongchang.

Cinc esportistes a la delegació olímpica dels Jocs de Pyeongchang (Corea del Sud). És el nombre que des de la FAE s’esperava?
Sincerament, m’hauria agradat tenir representació a l’esquí estil lliure. La feina que estava fent fins ara Carlitos Aguareles era molt bona, però la seva lesió ens ha impedit ser-hi. La delegació andorrana més nombrosa en uns Jocs Olímpics d’hivern va ser de sis. Per tant, ens ha fallat la baixa d’Aguareles.

Quins objectius es proposa  la FAE en aquests nous Jocs Olímpics?
Vam posar uns criteris per complir que no eren massa fàcils d’assolir, ja que busquem apujar el nivell dels nostres esquiadors i aquests criteris ens indiquen que anem a Pyeongchang amb els millors. Per tant, el valor dels nostres esquiadors tothom els sap, són Top-15 en Copa d’Europa i Top-30 en Copa del Món. No hi són habitualment, que és el que voldríem, i l’objectiu és acabar entre els 30 millors. 

Aquests objectius són assolibles?
La realitat és la que és. Tothom la veu. Els Jocs Olímpics tenen un nivell de Copa del Món i hi ha molta dificultat. Haurem de lluitar molt per estar dins dels Top-30. Sí que és cert que Lluís Marín, si està bé, pot ser allà davant. 

Pensar en metalls no deixa de ser un somni, a hores d’ara?
És un somni. Tot i així, tenim un surfista de neu, Marín, que ha fet algun podi en Copa del Món, però ara ve d’una lesió i sabem que el ritme encara no l’ha agafat. Té potencial.

Com arriben els nostres? Comencem per analitzar Mireia Mimi Gutiérrez...
Arriba amb confiança i amb podi en Copa d’Europa, i una classificació per a la segona mànega de la Copa del Món. És una esquiadora que ha fet un pas endavant perquè sap fins on pot arribar. Està fent una temporada que no està gens malament, està en la línia de l’any passat. Sap el que ha de fer per estar dins dels objectius marcats i això és molt important. Va pel bon camí.

Joan Verdú...
Fort, però en Copa d’Europa ens hauria agradat tenir més bons resultats i ens hi hem quedat molt a prop. És un nano que arriba amb força, està esquiant molt bé. És un corredor de futur i a la llarga ho farà bé. Està en aquest procés de lluitar per entrar dintre del Top-30 de la Copa del Món i aquesta és la seva batalla.

Marc Oliveras...
Probablement és el que arriba amb menys confiança en termes de resultats. Té talent. Esquia bé i té ganes de fer un bon resultat. S’ha merescut anar a aquests Jocs i vol fer-ho el millor possible. Intentarem, sobretot, que faci uns bons Jocs i que faci també el seu millor esquí, que és agressiu. Que vagi a totes. 

Als Jocs, Verdú va acompanyat de Marc Oliveras, però Mimi Gutiérrez no té companya. Li hauria agradat que s’hagués classificat una altra noia?
M’hauria agradat, però  també que hi haguessin altres esquiadors... Els criteris són els que són i han quedat fora. Per exemple, Carmina Pallàs sabia quins eren els criteris, però els Jocs no eren el seu màxim objectiu, sinó fer bons resultats i apujar el nivell. Els que hi van són els millors que tenim.

Com arriba Lluís Marín?
A nivell de confiança, segur que no arriba en el seu millor moment, però en l’última Copa del Món a Feldberg ja es va començar a veure la seva millor versió.  A nivell físic, després de l’última caiguda, potser no està bé del tot, però ha fet bé els deures. Estic segur que buscarà aconseguir el millor resultat possible. Té moltes ganes de fer-ho bé i s’ho mereix. 

I, per acabar amb la delegació, com arriba Irineu Esteve?
Sabem que és un esquiador de fons que en Copa d’Europa ho està fent molt bé i, després, als Campionats del Món sub-23, va fer uns resultats extraterrestres. És un esquiador que ha demostrat sobradament el seu talent. És molt jove i farà la seva primera participació olímpica. A veure com l’afecta. Aquí podrem veure com el pot afectar la pressió. S’ha guanyat el passaport, de manera espectacular, per poder competir als Jocs. No s’arronsarà.

Irineu Esteve és la gran esperança del futur de la FAE?
Penso que quan, parlem de futur, evidentment Esteve és una de les esperances de la FAE, però també ho és Verdú, Marín... o Oliveras, Pallàs, i tots els esquiadors que tenim. Treballem molt amb tots per assolir el Top-30 de la Copa del Món. 

Com es gestionen a nivell intern aquests bons resultats?
De la millor manera possible. Tenim la sort de tenir un cos tècnic espectacular que està fent molt bona feina. Apliquem els programes esportius a mesura que es van assolint els resultats.

Els criteris per entrar a uns Jocs es van endurir. Tindrà continuïtat o ho deixareu tal com està?
Si volem arribar lluny, els criteris continuaran endurint-se i aquest és el camí. S’ha de ser dur i exigent, no anar-hi per anar-hi.  Si volem créixer i tenir més bons esquiadors, els objectius per complir han de ser exigents.

Com està el futur de la FAE, és a dir, els futurs olímpics?
S’està fent una bona feina, els resultats al Borrufa ho diuen, tot i que no hi ha les millors nacions. La tecnificació està funcionant força bé, però no ens hem de coformar i hem de seguir treballant.