No, no vull parlar de prostitució. Penso que encara més antic és l’ofici del polític. Un ofici necessari, indispensable, però que cal repensar urgentment. Com a resum, es podria dir que els polítics són els representants del poble, aquells que entre “tots” escollim perquè ens governin, facin les lleis que considerin necessàries per garantir el bon funcionament de la societat i vetllar per l’interès general, i les implementin.
Dic que hem de repensar l’ofici, i afegeixo també el sistema, perquè ja no són escollits entre “tots”. Ja no ho dic perquè els residents no nacionals no tenim dret a votar, sinó perquè hi ha una franja de la població que no se sent representada, se n’allunya i no hi participa. I a més, la missió de vetllar per l’interès general i garantir el bon funcionament de la societat queda emmascarada per les picabaralles que mantenen entre els escollits, que fan que aquests col·lectius que ja se sentien allunyats de la política, i fins i tot decebuts pel sistema, se n’allunyin encara més. Unes picabaralles que, d’altra banda, sempre han format part d’aquesta antiga professió, i que no són només entre bàndols de diferents colors, sinó també dins la mateixa bancada. Un cas recent el tenim amb la decisió de Concòrdia de canviar els seus cromos a les comissions legislatives i retirar Pol Bartolomé de la de Política Exterior, decisió que sona a càstig per la seva veu dissonant al tomb de l’acord d’associació amb la UE, i des de la majoria parlamentària esbombant aquesta informació, assegurant que tothom la coneixia i hi interpretava aquest càstig.
Penso que si volem combatre la desafecció cal que deixem aquestes velles maneres de fer, que embruten cada vegada més el necessari ofici més vell del món.