Fa uns dies, en companyia d’un bon amic, vaig aterrar al Centre d’Art d’Escaldes. Com és habitual al CAEE, la posada en escena és impecable, ben muntada i il·luminada i el personal molt atent i format sobre les 58 obres que la integren.
Et comento que l’exposició de Henri Matisse pertany a un col·leccionista privat, basada íntegrament en la versió de gravats impresos dels famosos retalls en paper. L’exposició emergeix com un viatge fascinant a través del fauvisme, un corrent artístic que va desafiar les normes convencionals del segle XX. Segur que em preguntaràs per la seva obra mestra La dansa, doncs sí, de la mateixa podem trobar una peça versionada pel gran mestre, que és un testimoni inoblidable de la intensitat emocional i de l’audàcia creativa que caracteritzen l’estil distintiu de l’autor. La dansa irradia alegria a través de figures, els seus cossos entrellaçats són una celebració de la vida. L’elecció de colors intensos, des del verd del sòl fins als vermells ardents de les figures, estableix un to enèrgic i emocional en contraposició d’un fons negre.
L’artista, mitjançant les diferents làmines, transforma la paleta de colors en una arma expressiva. Els tons vibrants capturen l’essència de l’emoció i la vitalitat.
Una altra faceta a destacar, amic lector,  és la connexió harmoniosa entre l’ésser humà i la natura. L’autor aconsegueix un equilibri fascinant entre la simplicitat aparent de les formes, algunes evocant-nos fins i tot pintures rupestres, i la complexitat de les emocions suggerides. Els cossos esculpits i les formes orgàniques s’entrellacen, creant una simfonia visual que transcendeix la realitat tangible.
De la mostra no només en destacaria l’habilitat tècnica de Matisse, sinó també la seva audàcia per desafiar les normes establertes. El seu enfocament no convencional de l’anatomia desafia la rigidesa acadèmica i allibera l’expressió artística de les restriccions tradicionals. La tensió entre allò abstracte i allò figuratiu crea una dinàmica visual que convida a la reflexió.
La selecció, curosament curada, basada en les experimentacions més tardanes amb la tècnica del paper tallat, ofereix una visió completa de la seva genialitat en combinar formes simples amb una riquesa visual sorprenent. Aquest enfocament innovador ressalta la seva capacitat per reinventar-se i abraçar noves formes d’expressió a l’última etapa de la seva existència, motivat per la discapacitat que li va provocar una malaltia.
Bon exemple d’aquestes  és la seva col·lecció Jazz, basades en el teatre i en el circ, la qual va trigar el seu creador més de dos anys a completar la vintena de peces que la componen.
Amic lector, en conclusió, l’exposició de Matisse és una experiència immersiva que revela la riquesa i la diversitat del llegat artístic. El mestratge del color, la llibertat expressiva i l’evolució estilística s’entrellacen per crear un relat visual captivador, una molt bona opció per visitar. 
Com sempre, és la meva opinió personal, res més i ni més ni menys, i així s’acomiada de tu fins a la nova entrega. 
El teu amic.