El Consell General ha donat llum verda a la Llei de  noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que entre d'altres mesures preveu la pròrroga de les STCT i les RJL fins al 30 de juny vinent, en una sessió marcada pels retrets dels grups parlamentaris de la majoria que dona suport a l'executiu al grup socialdemòcrata per la seva abstenció al text i evitar "transmetre a la ciutadania un missatge d'unitat parlamentària", després que els consellers generals de Terceravia sí han votat favorablement al text.

La presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, que ha recordat que la formació ja es va abstenir en la votació de la segona llei de mesures urgents l'abril passat, ha justificat el seu vot en el fet que malgrat que en el text s'han incorporat algunes de les propostes fetes pels socialdemòcrates "no és la llei que el PS hagués presentat". De fet, Salazar, que s'ha mostrat molt critica també amb els terminis com s'ha treballat el text ja que el segon esborrant del mateix amb la meitat de la llei "no el vam rebre fins el 24 de novembre i es va tancar el 27", ha assegurat que si fos exclusivament pel contingut de la llei "el més fàcil seria votar-hi en contra".

I és que Salazar, que ha lamentat "que sembla que no s'acaba d'entendre que l'interès general pivota sobre les empreses i les famílies", ha posat de manifest que en el cas de les ajudes per als autònoms el text no només "no les ha millorat" sinó que fins i tot "hi ha algunes limitacions", a la vegada que quant a les carències i moratòries hipotecàries "es continuen deixant a fora les persones jurídiques". La consellera general socialdemòcrata ha criticat també la "baixada de les prestacions" en el cas de les reduccions dels lloguers, "no només dels habitatges" de les persones afectades per alguna suspensió del contracte de treball o reducció de la jornada laboral, que passen del 20% al 10%, sinó també dels locals comercials on "les activitats tancades per decret hauran de pagar un  25%".

El posicionament dels socialdemòcrates ha indignat a l'hora que decepcionat els grups de la majoria i el propi executiu, que en més d'una ocasió han demanat que "reconsideressin" el sentit del seu vot. El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que en la seves primeres intervencions ha repassat article per article el contingut de la llei, ha lamentat que els socialdemòcrates deixin passar "l'oportunitat" de demostrar amb fets "la voluntat de diàleg i mà estesa" que tot sovint últimamemnt manifesta el "president del seu grup parlamentari".

El ministre, que tampoc ha compartit l'argument de Salazar en el sentit que són set consellers i que per tant no posen en risc l'aprovació del text ja que "Terceravia en són quatre i hi donaran suport", ha incidit en que es tracta d'una llei feta conjuntament per totes les forces parlamentàries i el Govern i que el text que surt d'aquesta cambra avui "no és el nostre sinó que és el que dona resposta a les necessitats de la societat andorrana amb les aportacions de tots". I en aquest sentit, Gallardo ha recordat que gràcies a les lleis anteriors, també amb aportacions dels diferents grups, 10.000 assalariats han rebut prestacions per STCT o RJL, 7.000 autònoms han rebut també ajudes a la vegada que en tot l'any hi ha hagut 283 acomiadaments, 231 dels quals a partir del 15 de març.

El més dur amb els socialdemòcrates però ha estat el president del grup liberal, Ferran Costa, que malgrat assegurar que "el seu posicionament és perfectament legítim", tot i que a la vegada "altament decebedor", ha acusat el grup de l'oposició de "tornar a demostrar el seu dogmatisme". En aquest sentit, Costa, que ha dit a Salazar que "tots els partits haguessin fet una llei diferent si s'hagués fet feina individual", ha assegurat que el dogmatisme en l'àmbit privat comporta malaurança però en l'àmbit públic "comporta la injustícia". 

Costa, que ha retret també als socialdemòcrates "la demagògia" al mateix temps que ha assegurat que seguint la lògica del PS "aquesta llei tindria avui 28 abstencions i els ciutadans i el teixit econòmic no tindria cap llei que els acompanyés a partir de l'1 de gener", ha replicat a Salazar que si la llei, com havia dit la parlamentària, no acontenta ningú és perquè ha de donar resposta a "molts intressos contraposats" i que si realment és així potser vol dir que "s'ha assolit un punt d'equilibri".

Des del grup demòcrata, Maria Martisella ha defensat que és una “llei raonable, justa i equitativa” i que s'ha elaborat de forma totalment diferent a la de l'abril passat, ja que les circumstàncies són diferents. La consellera general taronja ha insistit que la nova llei de mesures urgents "té en compte les necessitats del teixit productiu” però "també dels treballadors" i també el fet que l’Estat “no té recursos il·limitats”. En aquesta línia, Martisella ha assegurat que amb el text es torna a demanar la “corresponsabilitat” de tothom.

El president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d'Areny-Plandolit, que ha retret al PS "la manca de valentia" per donar suport al text i els ha recordat que "la gràcia de treballar els cinc grups parlamentaris i el Govern no és el tot o res sinó l'escala de grisos", ha defensat que es tracta d'una llei que "presenta unes mesures bastant justes i equitatives" i que manté el seu principal de donar suport al teixit productiu perquè es continuïn mantenint els llocs de treball.  

Finalment, des de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Joan Carles Camp, que ha destacat "l'esforç dantesc" que estan fent "treballadors, empresaris i propietaris per parar el cop" i el que fa també l'executiu amb l'endeutament si bé aquest "s'ha de retornar i no el podem deixar a generacions futures", ha instat el cap de Govern a aprofitar la visita a l'Elisi prevista pel dia 22 per explicar al copríncep "les necessitats" i les "dificultats" del país i a demanar  “l’empatia i la solidaritat” necessàries ja que "sols no ens en sortirem". 

En aquesa línia, Camp, que ha trobat a faltar un "allargament de la reducció dels salaris dels polítics i dels càrrecs de confiança" així com un "gest en aquest sentit per part dels funcionaris, dels treballadors públics i dels càrrecs públics, a partir d’un cert salari”, ha demanat a Espot que apel·li a l'Acord de cooperació amb la Unió Europea per tal de demanar ajuda exterior en matèria de finançament, ja que "aquesta bossa de diners, com a tots els estats és necessària per poder superar la pandèmia i la crisi econòmica que provoca aquest maleït virus".