Els grups parlamentaris es van mostrar ahir cautelosos en relació amb la demanda feta pel batlle que instrueix la causa relativa a les amenaces i extorsions contra dirigents de BPA al síndic general, Vicenç Mateu, per la qual li reclama la gravació íntegra de les declaracions fetes per l’expresident del consell d’administració del banc, Higini Cierco, i l’exadvocat dels accionistes majoritaris de l’entitat bancària, Jaume Bartumeu, en el marc de la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per l’Estabilitat Financera. Així, el grup demòcrata i els socialdemòcrates es van mostrar a l’espera de l’informe encarregat per Sindicatura. Per part del grup parlamentari liberal, però, el requeriment de la Batllia és clar i consideren que la documentació sol·licitada s’ha d’entregar.
Tal com va recordar ahir el síndic general, s’ha encomanat un informe extern per veure com cal procedir en aquest cas i també en les demandes de compareixences de la comissió. Mateu va indicar que si a tots els països hi ha lleis que ho regulen, a Andorra no hi ha res d’això. Aquest estudi permetrà tenir “un cert panorama de dret comparat” i detectar si hi ha alguna llacuna jurídica. Ara per ara, el síndic no pot valorar si facilitar a la Batllia els documents que demana podria portar un conflicte en la separació de poders. “Jo diria que no, d’entrada”, tenint en compte que hi ha un requeriment d’un batlle. Tot i així va remarcar que el Consell General va decidir que tot el que es diria en aquesta comissió seria secret. Per tant “mirem-ho bé, perquè hi podria haver contraposició de drets”, va declarar, ja que les persones que hi van declarar podrien veure lesionats els seus drets.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, es va mostrar a l’espera dels dictàmens de l’informe sol·licitat pel síndic per formar-se una opinió. Baró va remarcar que “el plantejament de DA és ser especialment cautelosos amb tot el que són les relacions entre una comissió d’investigació i el poder judicial”. En aquest sentit va indicar que en alguns països el parlament s’inhibeix quan la justícia intervé mentre que en d’altres continua treballant, però sempre en el marc d’una normativa amb rang de llei que eviti que hi pugui haver distorsions processals o vulneració dels drets dels processats que puguin comparèixer. El fet de no tenir aquesta normativa, per DA suposa “un petit problema” perquè hi podria haver “contaminació d’un poder cap a l’altre”. De fet va afirmar que “quan dues qüestions s’encavalquen és molt difícil, si no hi ha pautes clares, que el control polític no interfereixi en l’activitat jurisdiccional”. A més va indicar que en relació amb la demanda de la compareixença de l’ex-conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, DA ha demanat a les institucions jurisdiccionals com hauria de ser la normativa.
També el conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López va demanar calma i cautela en aquest tema i analitzar-lo amb “molta profunditat”. López va apuntar que “ens preocupa l’abast que pot tenir la demanda i abans que s’hi doni curs volem veure els informes que el síndic ha demanat”. En aquest sentit va exposar que la divisió de poders es podria veure afectada i podria comportar que totes les declaracions que han tingut lloc en el marc d’aquesta comissió especial es podrien traslladar a la fiscalia i la Batllia. A més, López va destacar que això va més enllà de la comissió que analitza el cas BPA, perquè qualsevol acció que es fes des del Consell General es podria convertir en una qüestió judicial a partir d’ara. “Cal actuar amb cautela perquè el que es faci en aquest cas serà un precedent per sempre més”, va sentenciar. El conseller general del PS va concloure que “a la vista dels estudis encomanats” es posicionaran, tot i que va recordar que la justícia té mecanismes que potser no té el Consell General per citar a declarar els implicats en cada cas.
Per contra, el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, es va mostrar convençut que la demanda que fa la Batllia s’ha d’entregar, tot i que es va mostrar conforme a la sol·licitud d’un informe per actuar “amb més confiança”. Pintat va posar en relleu que “vam insistir que es fes el que es fes no hi hagués cap entorpiment a l’acció de la justícia”. El president del grup parlamentari liberal va destacar que en la carta del batlle s’utilitza la paraula remeti, un mot “molt taxatiu”. “Un batlle té clar, quan diu ‘remeti’, que no estem parlant de separació de poders.” Per això va acabar dient que “no posarem obstacles a demanar un informe. Ara, a la carta del batlle, remeti”.
A l’últim, el cap de Govern, Antoni Martí, es va limitar a afirmar que facilitar la documentació és una decisió que ha de prendre Mateu i es va mostrar “convençut que no hi ha cap classe d’obstrucció del síndic”.