Amb l’objectiu de “fer efectiu realment” el dret de llibertat i acció sindical, reconegut en la Constitució i regulat “de forma molt bàsica” en el Codi de relacions laborals del 2008, els consellers generals del Partit Socialdemòcrata entraran aquesta setmana a Sindicatura una proposició de llei qualificada de llibertat sindical.

Així ho van anunciar ahir els parlamentaris del PS Gerard Alís i Rosa Gili, que van incidir en la necessitat d’“anar més enllà” del text del 2008 per aconseguir que “aquest dret sigui efectiu” i que es constitueixin sindicats en l’àmbit privat, ja que “no només és una demanda dels treballadors, sinó també de les mateixes patronals i empreses”, que avui dia, per exemple, no tenen cap interlocutor per desenvolupar un dels aspectes que ja recollia el codi, com és la negociació i els convenis col·lectius.

Segons va precisar Gili, la proposició de llei, que s’entrarà a tràmit parlamentari aquesta mateixa setmana, es divideix en cinc capítols, en els quals es defineix la llibertat sindical així com el dret de fundació i afiliació a les organitzacions sindicals, la qüestió de la representativitat i les accions que poden tirar endavant els sindicats, entre les quals es regulen les mesures de pressió com per exemple el dret a vaga i l’acció sindical dins les empreses. Aquest mateix capítol fa referència també a garanties per als representants sindicals, com ara el dret a l’excedència, a disposar d’hores remunerades per fer la seva funció i l’accés als centres de treball.

Els dos darrers capítols, 4 i 5, defineixen el finançament públic de les organitzacions sindicals a través de subvencions, una qüestió que, com va recordar Alís, ja s’apunta al Codi de relacions laborals del 2008 tot i que “no s’ha desenvolupat”, i la tutela de la llibertat sindical en el sentit d’evitar les ingerències de l’empresari en l’activitat sindical, així com garanties laborals per als representants sindicals.

Respecte a aquest darrer aspecte, Alís va precisar que bàsicament el que es planteja amb aquesta proposició de llei és l’equiparació dels drets dels representants sindicals amb els que la llei vigent ja atorga als delegats de personal.

D’altra banda, el conseller general socialdemòcrata va destacar com un dels punts essencials del text la qüestió del finançament de les organitzacions sindicals, un element “bàsic” a l’hora de “fer efectiu el dret a la llibertat sindical”.

En aquest sentit, Alís, que va incidir en el fet que habitualment amb les quotes dels afiliats no n’hi ha prou perquè els sindicats puguin portar a terme tasques com la defensa jurídica dels seus associats o temes d’assessoraments, va explicar que la proposició de llei preveu unes subvencions públiques d’un màxim de 35.000 euros anuals per a les entitats d’àmbit general i de 10.000 euros anuals en el cas dels sindicats d’àmbit sectorial.
A més a més, i per tenir un cert control d’aquestes subvencions, el conseller general socialdemòcrata va destacar que s’inclouen al text tota una sèrie de condicionants tant pel que fa a la sol·licitud de les subvencions com al seu destí. D’aquesta manera, Alís va precisar que una organització que ingressi fins a 5.000 euros a través de les quotes dels seus afiliats podrà obtenir, en el marc global de la subvenció, 5.000 euros per al seu funcionament, de què podrà disposar lliurement. La resta de la subvenció sí que s’atorgarà en funció de la finalitat d’aquesta, per exemple fins a un màxim de 20.000 euros per a despeses de defensa jurídica d’afiliats.

 

A tràmit el text de suport als emprenedors

Sindicatura ja ha admès a tràmit la proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament, presentada pels consellers generals del Partit Socialdemocràta, i ha obert el corresponent termini perquè l’executiu faci públic el seu criteri sobre el text, termini que finalitzarà el 22 de març vinent.

La proposició de llei, que consta de 88 articles dividits en nou capítols, així com de sis disposicions –dues de transitòries, dues d’addicionals i dues de finals–, pretén regular aquesta activitat però a la vegada fomentar-la i legislar les noves formes de finançament que la possibiliten, com per exemple les plataformes de finançament participatiu, el crowdfunding. El text, dirigit especialment a activitats relacionades amb l’àmbit tecnològic, biotecnològic, el medi ambient i l’economia verda, les energies renovables i l’R+D, preveu oferir beneficis fiscals als emprenedors, com ara un tipus reduït del 50% durant dos anys de l’impost de societats o activitats econòmiques vinculat a l’IRPF.