Els set comuns consideren que el Govern els deu 7 milions d’euros en total corresponents a les transferències del 2017. I així han manifestat de forma “unànime” el “desacord” amb el posicionament que el ministre de Finances, Eric Jover, va expressar en seu parlamentària la setmana passada i que avui ha reiterat en la seva compareixença davant de la reunió de cònsols sobre la qüestió. Jover ha negat cap deute i els mandataris comunals han insistit que tenen pendent de cobrament aquest import i que així ho reflecteixen els pressupostos comunals.   

“Els comuns continuem pensant que hi ha aquest deute pendent de cobrament”, ha remarcat Josep Majoral, que avui ha actuat de portaveu de la reunió de cònsols juntament amb Rosa Gili. És per això que ara cada comú analitzarà la documentació amb els interventors i gabinets jurídics amb l’objectiu d’assolir un posicionament comú a totes les corporacions sobre “si es deuen o no es deuen aquests diners”. 

L’estratègia i fins on es vol arribar no està definit. Per tant, els cònsols no han volgut avançar avui si pensen en la Justícia per resoldre el conflicte. Majoral ha explicat que de moment es tracta de veure si dels arguments expressats per Jover en poden treure “l’aigua clara” i a través de la documentació “comprovar qui té la raó”. Aquest procés es vol fer en base al diàleg i l’entesa, ha insistit. “Quan tinguem clares les nostres conclusions és de calaix que el que farem és asseure’ns amb el ministre, explicar-li i intentar avançar d’una forma constructiva per cobrar, o deixar de cobrar, aquests diners”, ha detallat. El que és clar que, en espera d’un nou informe, els comuns basen la reclamació en arguments. I és que els interventors de l’anterior mandat i d’aquest han fet diferents informes que ho corroboren i que assenyalen que el Govern no s’adaptaria a la llei.

La voluntat de les corporacions és tancar aquest dossier al més ràpidament possible, tenint en compte que fa anys que s’arrossega i que fins i tot ha arribat al Consell General. 

Jover ha esgrimit davant dels cònsols els mateixos arguments que va exposar al Consell General. Aquests són que el Govern entén que el càlcul per determinar la quantia de les transferències s’ha de fer en base als ingressos cobrats i no els facturats, que no hi ha hagut un canvi de criteri des del 2013 fins avui, i que aquesta és la fórmula que s’adapta a la llei. Gili ha remarcat que ha sorprès als cònsols que hi pugui haver una diferència de 7 milions d’euros, “que no és poca cosa”, així com les declaracions de Jover assenyalant que no hi havia hagut un canvi de criteri, tenint en compte que els interventors i els cònsols de l’època ho van demanar ja el 2017. 

Per altra banda, en la reunió d’avui, els cònsols també han acceptat la proposta del Consell d’Europa de deixar de formar part del Consell dels poders regionals, on els comuns hi eren però sense vot, per estar presents tan sols al Consell dels poders locals però amb dos vots en lloc d’un. Els dos titulars a la institució seran Conxita Marsol i Josep Àngel Mortés i els suplents Rosa Gili i Josep Majoral. La cònsol escaldenca ha deixat constància en acta que la delegació no sigui prou representativa de tots els colors polítics del país. 

A l’últim, els cònsols han acabat d’analitzar l’estudi sobre l’aprofitament de la biomassa forestal. A partir d’aquest informe preliminar caldrà ara encarregar-ne d’altres per veure on es podria aplicar.

Interès per la candidatura de ciutat creativa
Els comuns s'han mostrat interessats en la distinció de Ciutat creativa que atorga la Unesco. Jean-Michel Armengol, secretari general de la comissió nacional andorrana per la Unesco, ha estat present avui en la reunió de cònsols per presentar la possibilitat de les parròquies d’optar-hi. Tal com ha explicat el mandatari lauredià, Josep Majoral, Sant Julià ja va començar a treballar en la seva candidatura a inicis de mandat, que gira a l’entorn de les arts culturals. Aquesta ja està “molt avançada” i només està pendent de la data de presentació. Majoral ha destacat que la distinció permet entrar en contacte amb una xarxa de ciutats en l’àmbit d’actuació de la candidatura i també servirà per oferir un reconeixement a les entitats culturals de la parròquia i la seva història. Per formar-ne part cal presentar un projecte de futur. La resta de comuns analitzaran la proposta, mentre que Gili ja va anunciar per les eleccions la voluntat d’adherir-s’hi.