Els impostos i la targeta sanitària europea, els dubtes ciutadans

L’afectació sobre els impostos, la targeta sanitària europea, o quina cua caldrà fer als aeroports són alguns dels dubtes més destacats expressats ahir per la ciutadania en l’acte de presentació de l’acord d’associació amb la Unió Europea que va tenir lloc a un Centre de Congressos d’Andorra la Vella ple de gom a gom i del qual molts van quedar fora. 

Sobre els impostos, el cap de Govern, Xavier Espot, va ser taxatiu: “l’IGI i qualsevol altre aspecte de la fiscalitat queda fora de l’acord”. I per tant “podrem mantenir l’IGI al 4,5%, i si hi ha un canvi serà per una qüestió domèstica i sobirana”. Així va respondre a la pregunta d’un ciutadà, que patia perquè dins el territori duaner sí que hi ha un impost general indirecte mínim del 15%, però Andorra ho va valorar i va rebutjar ser territori duaner.

Pel que fa a la targeta sanitària europea, aquesta donarà facilitats especialment en els desplaçaments i no s’hauran de fer papers ni volants quan se circuli per Europa. Però això no portarà ni a un canvi de model de Seguretat Social ni a un col·lapse del sistema sanitari del país, ja que només es fa referència “a les prestacions d’urgència i emergència”, va detallar el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba.

I per les cues, tant als aeroports com per a altres tramitacions administratives, com per exemple la concernent a la residència a un país europeu, caldrà seguir la dels nacionals de la UE. Així també es “revaloritza” el passaport andorrà.

Els ciutadans també van plantejar dubtes amb relació a l’arribada de nous habitants, i Riba va reiterar que amb l’acord es manté un control immigratori pel qual s’establiran unes quotes amb “valors numèrics més conservadors que avui en dia” i declaració jurada sobre els antecedents penals per a aquells ciutadans europeus, mentre que per als extracomunitaris es manté l’obligació d’aportar el certificat com fins ara.
 

Més sobirania
Una altra pregunta va ser sobre l’accés a la nacionalitat. Espot va assenyalar que aquesta és una “qüestió de sobirania per excel·lència”, i va deixar clar que tampoc quedarà afectada per l’acord, i que cal una llei qualificada, amb majoria del Consell General, per canviar el temps necessari per obtenir el passaport andorrà.

I en relació amb la sobirania, es va repetir sovint que amb l’acord, lluny de perdre’n, Andorra en guanya. Entre d’altres perquè es participarà en un comitè mixt en el qual es podran modelar les normes que caldrà implementar, i no com ara, que amb l’acord duaner i el monetari, entre d’altres que el Principat té signats amb la UE, el país està obligat a transposar directives sense poder influir.

Amb tot, tant des del Govern com des de les forces que formen part del pacte d’Estat per les negociacions amb la UE es va destacar que l’acord té més aspectes positius que negatius, més avantatges que inconvenients. “Crec sincerament que el resultat ha estat positiu”, manifestava Espot, que assenyalava que s’han respectat moltes especificitats del país. Com a aspectes positius, Judith Casal, representant del Partit Socialdemòcrata, apuntava que hi ha millores pel que fa al “teixit productiu, els drets dels treballadors i la competitivitat de les empreses” i també s’aconseguia “més protecció per als consumidors” i la “possibilitat real de diversificar l’economia”.

Des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi destacava que “s’han respectat les línies vermelles i ara s’obre un nou horitzó d’oportunitats”, un horitzó al qual, amb altres paraules, també es referien els representants d’altres formacions presents al pacte, com Progressistes SDP i Acció.