No té sentit que la gent jove es faci l'expectativa de jubilar-se als 65 anys, de la mateixa manera, que tampoc cal canviar la perspectiva immediata de la gent que s'està a punt de jubilar. Així ho va indicar ahir el president de la comissió d'estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, Carles Ensenyat, després de la intervenció davant la comissió de dos experts de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Els dos experts, que van explicar els models de diversos països que formen part de l'organisme, van defensar un sistema de comptes nocionals, el qual té en compte les cotitzacions durant la vida laboral com també l'esperança de vida. En aquest sentit, Ensenyat va comentar que aquest model s'estudiarà en la segona fase dels treballs que començarà a l'octubre, després que s'acabi la ronda d'intervencions per part dels experts i assessors. Tot i així, va assegurar que l'edat de jubilació "és un dels temes que s'haurà de tractar i treballar, de forma progressiva i no traumàtica", afegint que no hi ha una única mesura possible per tal de tenir un sistema rendible a mitjà termini, ja que no es pot trobar una solució final.
Els dos economistes de l'OCDE, Monika Queisser i Hervé Boulhol, van ser els experts en la matèria proposats pel Govern que van comparèixer ahir davant la comissió. De fet, el ministre de Finances, Eric Jover, va defensar la seva intervenció indicant que des de l'OCDE són "experts internacionals" en treballar les pensions, ja sigui amb treballs sobre el que està passant a nivell mundial com també amb estudis monogràfics a demanda dels països. Abans de la intervenció dels economistes, Jover, va voler deixar clar que no han vingut a fer propostes estrictes per al model andorrà sinó "a explicar-nos el que està passant a nivell mundial".
D'aquesta manera, Boulhol va exposar els sistemes de jubilació de diferents països que formen part de l'organització, així com les tendències de reformes que hi ha hagut i les mesures més recents entre el 2015 i el 2019. Així, tenint en compte que l'esperança de vida s'ha allargat, va comentar que aposten per allargar l'edat de jubilació amb una mitjana en els diferents països d'1,5 anys. Pel que fa a les cotitzacions, va explicar que en la mitjana dels països és del 18,5%, tot i que hi ha diferències considerables entre uns i els altres. A més, també va informar que hi ha pocs països que no tenen en compte el conjunt de la carrera professional per calcular les pensions, afegint que a Espanya calen 20 anys, a França 25 i als Estats Units 35, entre d'altres.
Sobre les grans tendències, Boulhol va indicar que la meitat dels països de l'OCDE tenen mecanismes d'ajustament automàtic. En aquest cas, alguns països com Dinamarca, Estònia, Finlàndia o Grècia els tenen en relació entre l'edat de jubilació i l'esperança de vida. També hi ha ajustos automàtics en plans de contribució definida, entre les cotitzacions i l'esperança de vida, com a Finlàndia i el Japó, o ajustaments de la ràtio/contribuents a la massa salarial.
Pel que fa a les reformes recents, també va fer notar les dificultats que han tingut els països per tal de poder fer ajustos després de la crisi del 2008, havent-hi mesures dispars entre estats. Espanya va optar per la suspensió de l'ajust automàtic de les pensions. Altres van establir modificacions a les cotitzacions (Austràlia i Canada), modificacions dels nivells de prestacions contributives com Finlàndia o França o establir una jubilació mínima i prestacions de caràcter no contributiu com Alemanya, Itàlia o França.