Segona setmana de campanya de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge vinent, després que bona part dels caps de llista hagin desfilat ja per la Seu d’Urgell. Una de les qüestions en què s’aturen els candidats de les cinc formacions amb representació parlamentària per Lleida és la situació del sector primari. Coincideixen en la necessitat de reduir la burocràcia del sector agrícola i ramader. És una de les principals demandes de les protestes que hi ha hagut els darrers mesos, però les formacions no coincideixen a l’hora de definir un model agrari per al país. N’hi ha que estan en contra de l’agroindústria i aposten per un model de petita i mitjana explotació, mentre que d’altres opten més per treballar a partir de les especificitats de cada territori. Els partits sí que admeten tots que cal escoltar més el sector agrícola però no hi ha un acord sobre com aplicar les polítiques verdes. En relació amb els regadius, defensen modernitzar-los per estalviar aigua.
Per a la candidata de Junts, Jeannine Abella, el ple monogràfic que es va celebrar al Parlament és un “bon punt de partida” per mirar de revertir la situació del sector i fer que recuperi el “prestigi” perdut. Per això, aposta perquè els consensos als quals van arribar els grups polítics i Revolta Pagesa no quedin en “paper mullat”, hi hagi qui hi hagi al govern a partir del 12-M. Abella demana doncs que el primer que s’abordin siguin les mesures que van ser “capaços” d’aprovar al Parlament. Segons la candidata de Junts, aquestes passen per treballar per un model propi agrari i agroalimentari català que contempli les especificitats de cada territori, ja que no és el mateix un pagès de Girona que un ramader del Pirineu.
La candidata d’ERC, Marta Vilalta, assegura que comparteixen i entenen perfectament les reivindicacions del sector i defensa que en aquestes darreres setmanes s’ha avançat molt a través de la Taula Agrària i reunions que han servit per “dignificar la pagesia”, fomentar el relleu generacional i la incorporació de dones. Tot plegat, amb l’objectiu que el sector continuï sent el “buc insígnia” de les terres de Ponent com a “capital de l’agroalimentació”.
demanda “molt real”
Per a Vilalta, la burocràcia és una “demanda molt real” i una “necessitat imperiosa” per poder agilitzar els tràmits. En aquest sentit, considera que ja hi ha un “acord global” que parteix de ple monogràfic i afirma que ja està en camí el portal únic per millorar la gestió. També diu que s’està treballant en el reforç de les oficines comarcals perquè puguin “atendre i fer un acompanyament” i tot sigui més fàcil.
Òscar Ordeig, candidat de PSC, destaca que els socialistes es comprometen a “escoltar més, gestionar millor i fer passos en la millora de la simplificació administrativa” i poden governar després del 12-M. Per Ordeig és necessari que hi hagi menys paper i es posin més facilitats als agricultors, passant per una reforma del funcionament de les oficines d’agricultura. El PSC ha defensat la recuperació del servei d’extensió agrària, que significa fer un acompanyament a l’agricultor, i en aquesta línia Ordeig remarca que els serveis públics han de servir per acompanyar l’empresari, l’agricultor o el ramader i no ser un problema.
Un element simbòlic que Ordeig troba important és la recuperació de la denominació de Departament d’Agricultura, i considera que quan ERC i Junts van decidir canviar-lo pel d’Acció Climàtica, incorporant-hi les energies renovables, l’agricultura va quedar descuidada. Ordeig assegura que adaptaran l’agricultura al segle XXI escoltant els protagonistes, que són les organitzacions agràries i els pagesos.
El candidat de la CUP, Bernat Lavaquiol, també es mostra favorable a mantenir els acords compromesos amb Revolta Pagesa arran de les mobilitzacions dels darrers mesos. Això no obstant, alerta que les comarques de Ponent s’estan tornant “territori de sacrifici a la mercè de la gran indústria” i fons d’inversió que “acaparen terres” i també impulsen “macroprojectes solars”. Segons Lavaquiol, aquest fenomen motiva el despoblament i que la petita pagesia quedi substituïda pel “monstre de l’agroindústria”.
La clau
El candidat anticapitalista diu que estan contents i satisfets amb les manifestacions que hi ha hagut del sector primari, sobretot en aquells punts on s’incidia en la necessitat de reforçar i donar viabilitat a una petita pagesia que consideren que ha de ser la “clau” per garantir la sobirania alimentària del país i poder disposar d’aliments de qualitat.
Rafael Villafranca, de Vox, considera que els pagesos tenen greus problemes per “l’abandó de l’Administració”, tant per part de la Generalitat com per part de Brussel·les. Vox focalitza un dels principals greuges en l’aprovació del Pacte Verd Europeu i defensa que el seu partit va ser l’únic que hi va votar en contra. Entenen aquest pacte com un “atac directe” a la sobirania alimentària i a la capacitat que té el pagès de poder dir i decidir com treballar el camp.
Villafranca acusa la Generalitat d’exigir cada vegada la utilització de més mitjans electrònics al pagès, com per exemple les “firmes judicials”. Segons el candidat de Vox, els pagesos són “homes de camp” aliens a tot això i aquestes exigències els obliguen a contractar gestories per fer la “paperassa” i no haver de deixar la feina al camp.