Trucar als telèfons d’emergències i urgències comunicant avisos falsos d’emergències que comportin una mobilització de recursos o serveis serà considerat una infracció molt greu i podrà ser sancionat amb una multa d’entre 10.001 i 50.000 euros. Així ho preveu la Proposició de llei qualificada de protecció civil, admesa dimecres a tràmit parlamentari per la Sindicatura, que ja l’ha traslladat al Govern per tal que en un termini de quinze dies manifesti el seu criteri sobre aquesta iniciativa.

El text, que preveu multes d’entre 500 i 3.000 euros per a les infraccions lleus i d’entre 3.001 i 10.000 euros per a aquelles que es considerin greus, deixa clar que la responsabilitat derivada de les infraccions previstes com a conseqüència de trucades falses, abusives, insultants, amenaçadores o jocoses al servei d’atenció de trucades d’emergència recau directament sobre l’autor de la trucada. Així, en el cas que aquesta sigui feta per un menor d’edat o per una persona que tingui la capacitat modificada judicialment, seran els pares o els representants legals qui n’hauran de respondre solidàriament.

Així mateix, quan l’autor de la trucada sigui una persona amb capacitat plena d’obrar però no sigui el titular de la línia o del terminal mòbil, haurà de ser el titular d’aquesta qui identifiqui l’autor de la trucada ja que la negativa a fer-ho es considerarà una infracció greu, i per tant podrà ser sancionada amb una multa d’entre 3.000 i 10.000 euros.

La proposició de llei, que estableix que el Govern ha d’elaborar un mapa de riscos en què s’identifiquin i ubiquin els diferents riscos existents a tot el territori, preveu fins a cinc tipologies de plans de protecció en funció de com s’ha de donar la resposta a una emergència. Així, distingeix entre plans territorials de protecció civil, que poden ser nacionals o comunals, els plans especials, pensats per fer front a riscos concrets (inundacions, sismes, incendis forestals, allaus, riscos químics o transport de mercaderies perilloses, entre d’altres), els plans específics, per a riscos “concrets, localitzats o de transcendència especial”. 

També hi ha els plans de continuïtat de serveis públics i altres serveis crítics o essencials per a la comunitat i, finalment, els plans privats d’autoprotecció per a aquelles activitats, edificacions i establiments que estiguin ubicats en zones de risc.

Així mateix, la iniciativa entrada a tràmit parlamentari, que consta de 92 articles i 13 disposicions finals, crea la figura del comandament únic, que s’activarà en cas d’una situació d’emergència no ordinària. Aquest comandament recaurà en el ministre de Justícia i Interior en cas d’emergència d’àmbit nacional, o en el cònsol major en cas de ser una emergència d’àmbit parroquial. I serà aquest comandament qui dirigirà l’execució del pla de protecció a més de poder activar, sempre que sigui necessari, altres mesures més contundents com poden ser controlar i restringir l’accés a zones perilloses, confinar la població en un termini màxim de 24 hores i limitar la utilització dels serveis públics i el consum de béns, entre d’altres.

Torna el sometent
D’altra banda, el text recupera, tot i que de forma actualitzada, la figura del sometent, que es transforma en un grup de voluntaris que rebran una formació específica per poder actuar en el cas que els cossos de seguretat precisin de la seva ajuda. Els integrants del grup, on poden participar-hi homes i dones d’entre 25 i 65 anys, s’escolliran per sorteig entre tots aquells residents de cada parròquia que hagin manifestat al Comú corresponent voler formar-ne part i compleixin els requisits establerts. Les administracions parroquials tindran un termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor de la llei per constituir el sometent.

La proposició de llei inclou també la creació d’un centre nacional d’emergències, on se centralitzaran totes les trucades al número 112. La previsió és que aquest centre, que s’ha de posar en marxa en un termini màxim de tres anys des de l’aprovació de la llei, exerceixi de coordinador de persones i entitats, ja siguin públiques o privades, que actuïn en els casos d’emergència.

D’altra banda, el text també preveu accions de sensibilització de la població amb la voluntat de poder tenir un país actiu en polítiques públiques i privades de seguretat.