El nombre de persones ateses per l’àrea d’Atenció a les Persones i a les Famílies el 2020 es va disparar a causa de la Covid. Així, si el 2019 van ser  3.938, enguany han estat 1.108 persones més, el que suposa un increment del 28%, segons les dades facilitades aquest matí pel ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i el director del departament d’Afers Socials i Joventut, Joan Carles Villaverde. 

Per tipus de família, l’atenció a persones soles va ser la que més va augmentar, un 41%, de manera que van ser ateses 657; seguides de les monoparentals, que van ser 521, un 34% més que el 2019. Quant al motiu de l’atenció, en un 81% dels casos va ser per problemes relacionats amb l’economia, en un 45% amb la salut i en un 39% amb la feina. En relació amb el 2019, la problemàtica econòmica va augmentar un 20% i la laboral, un 109%.

Per portar a terme l’atenció primària “de primera línia”, Filloy ha explicat que va augmentar un 35% el nombre d’educadors socials (5) i treballadors socials (15) el 2020. Uns professionals que han treballat amb “sobrecàrrega i tensió”, ha reconegut.

18-19 desnonaments
El problema de l’habitatge ha afectat 428 persones, un 28% més que el 2019. En aquest sentit, Villaverde ha assenyalat que s’atenen casos en què el preu és massa elevat o desnonaments. Concretament, el 2020 es va actuar en uns 18 casos de desnonament seguint un protocol que marca que la persona no pugui ser treta de casa seva fins que no se li troba una alternativa. En algun cas, fins i tot es va parlar amb els propietaris per negociar el deute i en altres es busca un altre habitatge i se’ls garanteix un ajut per poder pagar el lloguer.

Servei d'atenció immediata i servei telefònic d'urgència

Filloy també ha presentat les dades referides al servei d'atenció immediata (SAI) que accions immediates d'urgència. En total, es van atendre 116 famílies al 2020, la qual cosa suposa un augment del 26% respecte el 2019.

Per la seva banda, les intervencions a través del servei telefònic d'urgència que conté el 181 d'atenció a les víctimes de violència de gènere, el 175 d'atenció a la infància i a l'adolescència en risc i el d'atenció per altres situacions d'urgència social van augmentar un 47% més. I si al 2019 van ser 218, al 2020, 320.

Nou perfil de la precarietat: persona sola, nacional i amb problemes de salut mental

El nou rostre de la precarietat que va emergir l’any passat a conseqüència de la pandèmia és un dels aspectes més rellevants que ha subratllat avui el director d’Afers Socials i Joventut, Joan Carles Villaverde. I és que si fins ara la família monoparental era la que encarnava aquest rostre de la pobresa, el 2020 es va produir un canvi significatiu. Com? La precarietat s’ha acarnissat ara en la persona que viu sola, a Andorra la Vella, de mitjana edat, sobretot d’entre 40 i 59 anys, però també de fins a 65 anys, de nacionalitat andorrana, i que a més de tenir problemes econòmics en té de salut, i concretament de salut mental “associats a la Covid”, ha destacat el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Salut Filloy.

En aquest sentit, ha assegurat que es tracta d’una “problemàtica constant”. Sobretot per dues motivacions, va afegir: d’una banda, “la pandèmia ha produït el trencament de molts projectes de vida” i ha desencadenat depressions; i de l’altra, per a la gent més gran, la no-socialització ha portat a “l’angoixa”.

Villaverde ha fet encara algun apunt més sobre la situació de les persones que es troben en el perfil més afectat per la crisi. Es tracta de persones que fins ara tenien estabilitat laboral, algunes fins i tot realitzaven diverses feines, però han quedat “molt afectats per la crisi econòmica” i per primera vegada han hagut d’acudir als serveis socials, ha detallat. Uns serveis socials que s’han coordinat també amb entitats com ara Càritas o la Creu Roja, ha puntualitzat el ministre. 

Per aquest motiu, Filloy ha tornat a insistir que estan preparant, juntament amb el ministeri de Salut i els professionals un servei especialitzat per poder atendre les persones colpides per les seqüeles psicològiques que ha comportat la pandèmia. Un compromís que ja va anunciar fa uns dies el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.

Tot i que la previsió és que a mesura que transcorrin els mesos, “la situació vagi a la baixa”, les prestacions socials encara estan en un nivell elevat perquè “la situació encara no està resolta del tot”. I per tant, de moment “la tendència és similar a la de l’any passat”, ha explicat Filloy.