Hi ha molta disparitat en els contractes de lloguer actuals i també interpretacions diverses de les seves clàusules. Això si hi ha un document escrit perquè en ocasions el contracte és verbal. Ho reconeixen alguns dels membres de la taula nacional de l’habitatge i el mateix ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy. 

En relació amb això, el president de l’Associació Andorrana de Consumidors i Usuaris (ACU) i membre de la taula d’habitatge, Lluís Ferreira, manifesta que és necessari que hi hagi “un contracte tipus de lloguer” perquè tant propietaris com inquilins sàpiguen quines són les regles de joc. També afegeix que hi ha contractes “que són autèntiques aberracions” i que fins i tot reflecteixen “la interpretació més fastigosa de la llei”. 

L’Institut Nacional de l’Habitatge posarà ordre en aquest aspecte. Així ho espera el ministre Filloy. De fet, un dels encàrrecs que “emanen” de la pròpia llei de l’institut és elaborar “una plantilla de contracte de lloguer nacional”, argumenta el ministre. “Ho treballarem amb el Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), però encara no hem començat”, ja que primer s’ha de constituir l’organisme.

“És una encomana que la llei li fa al propi institut”, vol deixar clar Filloy. Primer, però, s’ha de constituir l’institut i a continuació s’asseurà amb els sectors implicats i elaboraran “una mena de contracte bàsic”, que es podrà completar amb allò que cada part consideri oportú d’afegir “però sobre una base estandarditzada”. Una base que no és arbitrària, sinó que va lligada “amb la famosa base de dades, que no registre, dels contractes de lloguer”, fa notar Filloy. És per aquest motiu que el contracte ha de recollir les mateixes dades que s’introduiran en la base de dades dels contractes de lloguer.

I quines són aquestes dades bàsiques mínimes a partir de els quals es desenvoluparà aquesta plantilla de contracte? Les especifica la llei de l’institut de l’habitatge a la disposició final novena. Hi han de constar les dades relatives a les condicions econòmiques, a la localització, amb l’adreça completa i la parròquia, la superfície construïda, el nombre d’estances per tipus, el nombre de banys, el tipus d’energia i l’any de construcció de l’habitatge. A més, si el pis disposa de plaça d’aparcament o traster, caldrà indicar la superfície d’aquests elements.    

Pel que fa al fitxer de dades dels contractes d’arrendaments d’habitatges, seran els comuns els encarregats de fer-ho incloent-hi les dades dels contractes que consten en els seus arxius des de l’1 de gener de 2005.

Clàusules abusives
En relació amb les clàusules abusives que pot contenir un contracte de lloguer, Filloy indica que hi ha diversos organismes i institucions als quals els ciutadans poden acudir per exposar les seves queixes i reclamacions o per rebre assessorament. En aquest sentit es va referir a l’oficina de l’habitatge creada pel Govern per donar assessorament. També hi ha l’Associació de consumidors i usuaris que l’ofereix, així com el Raonador del ciutadà. 

Tots aquests òrgans poden intentar resoldre dubtes i preguntes relacionades amb l’habitatge, però ara la llei de l’institut de l’habitatge preveu encara una altra figura, precisa el ministre, “la dels mediadors que depenen del ministeri de Justícia i Interior”. Per això, la disposició vuitena encomana al Govern que en el període d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei modifiqui les competències del Servei d’Atenció i Mediació prop de l’administració de Justícia per tal d’incloure-hi la mediació en l’àmbit dels conflictes derivats de les relacions contractuals en matèria d’arrendaments d’habitatge. 

De gener a juliol, 32 reclamacions per habitatge
El servei d’atenció al consumidor ha gestionat de gener a juliol 32 reclamacions relacionades amb l’habitatge, la mateixa xifra que durant el primer semestre de l’any passat, segons les dades facilitades pel ministeri de Presidència, Economia i Empresa. D’aquestes 32 queixes, set han estat pel retorn de la fiança d’arrendament. Al 2020 el servei va atendre un  total de 74 reclamacions, 29 més que al 2019. D’aquestes 74, 20 ho van ser també pel retorn de la fiança de lloguer, un aspecte que fins ara no queda prou clar als contractes.