Ja s’hi treballava, però el nou context derivat de la crisi sanitària li ha donat empenta. “Aquesta pandèmia l’única cosa que farà és accelerar al màxim aquesta necessitat de poder tenir entrada de capital privat” a EMAP. Ho diu el director general de l’estació, Josep Marticella, que deixa clar que la voluntat de trobar un nou soci ja fa dies que estava a sobre de la taula. “Ens agafa en ple procés”, precisa.

Assegura que el procés de privatització no té per objectiu salvar la societat de la fallida. De fet, insisteix que aquesta no corre perill. Així, tal com ha mantingut en altres ocasions, Marticella explica que es fa aquesta aposta perquè el camp de neu necessita inversions “molt més potents per fer front a canvis més importants, sobretot a nivell de ginys mecànics”.
En aquests moments ja s’està tancant el llibre de venda. La valoració de l’empresa ja està feta (“de diferents mitjans i formes”) i ara s’està en “la fase de saber com ho posem a sobre de la taula per avançar en aquest tema”. El procediment fins a obrir a capital privat l’estació el decidirà el Comú de la Massana, propietari del cent per cent de l’estació. El que és segur és que se n’informarà el poble, com sempre ha mantingut la corporació. Damunt la taula hi ha diferents aspectes: EMAP en l’horitzó 2040 i el pla d’inversions fins al 2040, quin percentatge de capital privat es vol  que entri a la societat, o quins són els diferents punts d’entrada que pot arribar a tenir l’estació de cara al futur.

Quant al pes que podria tenir l’inversor privat al si de Pal Arinsal, s’han plantejat diferents escenaris, però en un principi la voluntat és que el percentatge estigui acotat. Marticella indica que a més “a nivell societari sempre hi poden haver uns pactes de socis que garanteixin la preservació del territori, de decisions estratègiques...” .

Tot aquest procés hauria d’avançar ràpidament i la intenció és tenir-ho definit durant el primer trimestre d’aquest any.

El director d’EMAP destaca que la societat té una “viabilitat clara” i que ha estat capaç de generar unes inversions limitades. Amb tot, accepta que un motor econòmic com és el camp de neu ha de ser atractiu, i afegeix que l’atractivitat ve donada per la capacitat de fer inversions. “Som una estació molt atractiva als Pirineus, però en aquest país tenim al costat una estació potent, amb una capacitat d’inversió molt gran que a dia d’avui fa que nosaltres hàgim de tenir capacitat de poder invertir per seguir existint”, argumenta Marticella. En resum, indica que la viabilitat no està en cap cas en dubte però destaca que l’entrada de capital privat “ha de permetre fer front a nous projectes que avui tenim clars, i a sobre de la taula, però que només amb el Comú i la capacitat que té l’estació no hi arribem”.

 


EMAP va tenir més de 3 milions d’euros de pèrdues l’any passat

La situació financera d’EMAP és “dantesca”. Però ni més ni menys la mateixa que tenen la resta d’estacions i els negocis viculats a la neu. L’any passat es va tancar amb unes pèrdues superiors a 3 milions d’euros. Això és resultat dels 7 milions euros de menys que es van ingressar el 2020. Aquesta xifra prové dels 2,5 milions d’ingrés menys de la part del març i abril de l’any passat que no es va fer, dels 500.000 euros que no es van recaptar durant l’estiu, i dels 4 milions que no es van fer al desembre.

La situació no ha canviat aquest any, en què més a més es preveu que es generin unes pèrdues “importants” (sempre en funció de l’evolució de la pandèmia). Com a mostra d’això, al gener, dels 4 milions que s’haurien de fer només s’ingressarà un 10% corresponent a l’ocupació que s’està tenint.

Per fer front a les dificultats de liquiditat, l’estació està treballant en tres tipus d’ajuda. La primera serà una aportació directa per part del Comú a la societat per ajudar en la línia de tresoreria de l’empresa. En segon lloc, es compta amb les ajudes que des d’Ski Andorra es demanaran al Govern per poder mantenir una de les àrees del país que s’entenen estratègiques. La darrera serà a través de l’endeutament (l’empresa té capacitat per fer-ho i hi ha diferents formes sobre la taula que encara no estan tancades).