“A nosaltres ens truquen per a tot. Canillo és petit i la gent quan té un problema, truca.” Segurament és el millor resum per entendre de què tracta el programa Vincles, impulsat pel Comú de Canillo. Ho explica la directora de Social de la corporació, Marta Panadero, que recorda que amb la pandèmia i el confinament “vam veure que els padrins necessitaven tenir accés a recursos o a diferents coses i no podien”. Així que a mitjans d’estiu de l’any passat se’ls va facilitar un número de telèfon on poder-se adreçar i es va donar forma al programa, amb uns fulletons informatius on s’aclareix de quina manera se’n poden servir. “Fer la compra i portar-la a casa, anar a la farmàcia, portar alguna cosa a la deixalleria, els acompanyem al metge o els ajudem a fer tràmits administratius”. Són algunes de les accions que s’han anat fent. Tot i que Panadero apunta que un cop passat el confinament i amb la pandèmia més a la baixa, el tema de les compres s’ha reduït molt. També tenen un banc solidari de productes que permet trobar, per exemple, cadires de rodes, crosses o llits articulats de segona mà.

Ella és una de les referències, però també la Mari Carmen García, la responsable del centre Com a Casa, ubicat a l’edifici Perecaus. Durant el confinament, a més, com que el personal del punt jove o l’escola bressol no podia fer la seva feina habitual, també els va donar un cop de mà. A elles els tenen confiança i “els dona seguretat saber que hi ha algú a qui adreçar-se. A la parròquia tenim molta gent que viu sola i allunyada”. La Mari Carmen, però, afegeix que durant el confinament van ser també la veu amiga. “N’hi havia que et trucaven només per parlar. Et deien: ‘no necessito res, només parlar’, així que fèiem de psicòlogues”.

El programa no té un nombre concret d’inscrits, sinó que simplement quan algú demana suport, se li dona. “Està obert a tota la parròquia. Si tenen un dubte ens truquen i nosaltres intentem ajudar”, afirma la responsable del departament de Social. El recurs també s’ha convertit en una bona eina per als fills o nebots que es preocupen pels padrins de casa i truquen per poder cobrir necessitats o per demanar informació d’activitats. Elles acaben sent el fil conductor per trobar qui més ajuda necessita.

Ho sap bé la Teresa Camañes. La visitem a casa seva, on es recupera d’una operació al genoll. És usuària habitual del Com a Casa, “on anava a dinar un cop a la setmana amb els amics i hi feia gimnàstica o tallers de memòria”. I aprofita la visita per demanar: “si tornem a fer tallers, fem-los presencials, que amb la pantalla és un guirigall!”. Desig concedit. La Mari Carmen li avança que sí, que a partir del setembre tornaran a la presencialitat. La Teresa destaca que durant el confinament “vaig tenir la meva filla que em podia portar les coses, però si no, bé que hauria hagut de servir-me d’elles”, però deixa clar que “va bé tenir algú de referència”, si bé per a ella “sempre són l’últim recurs”.

En la conversa recorda els seus 30 anys d’auxiliar de farmàcia al poble, on s’assabentava dels problemes de salut –i el que no era salut, a vegades– de molts veïns que li feien confiança. Això li permetia, també, avisar si algú no estava bé. “Sou un substitut d’allò”, els diu a la Marta i la Mari Carmen. La realitat és, però, que la vitalitat de la Teresa fa que encara estigui molt pendent de tothom i és clar, si algú necessita ajuda, no dubta a alertar les responsables de Vincles. Amb elles sempre hi ha una mà on agafar-se.