El dia 12 de juliol, a Andorra, el meu marit va tenir una aturada cardíaca, però gràcies a persones anònimes que ens van ajudar i a l’atenció mèdica immediata no va passar de ser un ensurt, inoblidable, però només un ensurt. Per això m’agradaria agrair a tots els que van fer possible la seva recuperació.
A l’empleat de la gasolinera que immediatament va trucar a l’ambulància, a la noia que va començar a fer-li el massatge cardíac, a en Jordi, que va estar allà des del primer moment i després em va acompanyar fins a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. I sobretot, agrair la feina dels tres sanitaris de l’ambulància de bombers que van reanimar el meu marit, per la rapidesa d’actuació i per la seva efectivitat. També a l’ambulància medicalitzada amb la Dra. Tello, que el van estabilitzar. Sense la seva agilitat el meu marit no se n’hauria sortit. I al servei d’Urgències de l’hospital per la rapidesa d’actuació i de presa de decisions.
Un agraïment especial al Dr. Jaime Gil, que el va acompanyar en el trasllat en helicòpter fins a l’hospital Sant Pau de Barcelona i que em va tenir informada en tot moment.
A tots, MOLTÍSSIMES GRÀCIES i els desitjo molts anys de salut.