El 29 de juny va ser la festa major del Tarter. A les 12h del migdia hi va haver una missa a la bonica església de St Pere amb la presència dels consellers comunals, del govern i altres assistents.
Acabant la missa l’Hble Cònsol menor Marc Casal va llegir un emotiu discurs en homenatge al mossèn Ramon i l’Hble Comú li va regalar una esquelleta de ceràmica dins d’un cistell fets pel senyor Antoni Gonzalez de Cal Jordi de Ransol.
El 29 de juny de 1963 mossèn Ramon cantava missa per primera vegada, això fa 60 anys de capellà. Va començar a Organyà i desprès va pujar a Canillo l’any 1966. Encara continua amb la teva tasca sacerdotal i educadora. Té cura de totes les esglésies de la parròquia i cada diumenge diu missa a Soldeu, Canillo, Meritxell i també als veïnats el dia del seu sant patró. A demés fa altres celebracions: batejos, comunions, casaments, etc, sobretot a Meritxell, que aquesta basílica és el monument més visitat d’Andorra.
De la seva mà és va construir Aina, casa de colònies que és va inaugurar l’any 1982 pels Honorables Cònsols Antoni Casal i Pere Torres. Cada any des de fa un temps passen a l’any unes 10.000 persones, entre nens, adolescents, monitors i adults.
La meva mare Denisa Font em va comentar que ella també va començar el seu sacerdoci de mestra fa 60 anys. Primer als poblets d’Erts, Anyós i Ransol. El 1966 va entrar a Canillo fins a la seva jubilació el 1998. Molta similitud entre el mossèn i la mestra. La meva mare fa 25 anys que té “la retraite” i el mossèn continua la seva tasca amb una actitud molt activa i entusiasta malgrat el seus gairebé 84 anys. Mossèn Ramon a obtingut algunes decoracions ben merescudes: “les palmes acadèmiques” de França perquè va ser “aumonier” del Lycée durant molts anys. I també Espanya li va donar la creu d’Isabel la Catòlica.
Molts anys enrere el capellà i el mestre eren de les persones més importants dels pobles i poblets d’Andorra perquè en aquell temps tenien més estudis.
Un altre fet, és que al 1966 hi havia uns 20 alumnes a l’escola de Canillo i l’església era plena de feligresos a cada missa, i a l’estiu de molts francesos. Avui dia a l’escola de Canillo hi ha gairebé 350 alumnes i l’església de Canillo és quasi buida durant les misses del diumenge menys per les grans festes, Nadal, rams, pasqua, festa major i altres celebracions com batejos, comunions, confirmacions, casaments i enterraments.
Sant Pere se celebra també en d’altres pobles: el Pas de la Casa, Ordino, el Serrat i Pal.
Felicitats a tots els Peres i Paus i al meu oncle Pere Torres que té 99 anys i mig.
Per molts anys a tothom!
