No tots els joves tenen la sort de tenir educació, maduresa i savoir faire.
M’explicaré, fa uns dies vaig poder comprovar la seriositat que uns joves quasi adolescents mostraven en el tracte i atenció als assistents a pesar d’estar en una festa. Poc després, i en un altre àmbit, un grup d’adolescents, segurament d’algunes colònies d’estiu, es van asseure en unes taules a prop de nosaltres. Immediatament, vam pensar que se’ns havia acabat la tranquil·litat, i tot el contrari, van asseure’s educadament i amb cert silenci. La persona responsable els va ordenar de guardar els telèfons mòbils, cosa que van acatar sense discussió i van parlar entre ells ns que els van servir una desitjada hamburguesa amb patates, per beure, aigua per a tothom, i de postres, gelat. Al nal de l’àpat, els van entregar un bitllet a cadascun a que cada noia/noi pagués la seva consumició.
Poc després, tot el contrari amb un altre grup que feia acte de presència amb escandalosos crits. No els critico. Segurament eren tan educats com els anteriors però en un altre context.
Malauradament, adolescents i joves no sempre caminen de la mateixa mà. Qui no s’ha trobat aquells que posen els peus sobre un seient de bus, criden, no cedeixen el pas a persones grans i mantenen un comportament xulesc davant la gent?
Suposo que l’origen d’uns i d’altres ve de l’educació que cada un rep i que accepta o no. El context familiar també és una peça clau en tot això.
D’alguna manera, a aquest sector de joves i adolescents se’ls hauria de fer saber que el comportament d’avui és la clau de l’èxit del seu futur, i que cal tenir responsabilitat davant la societat malgrat que avui costi sobreviure al nostre món.
