Des de fa uns anys la CASS facilitava la vida als pensionistes que van treballar un període de temps a Andorra i ara viuen fora, i s’assegurava que seguien vius amb una videotrucada, un tràmit que els estalviava haver d’anar a un jutjat al seu país, a sol·licitar un document de Fe de vida i enviar-lo per correu postal a la CASS.
Els pensionistes han de demostrar que segueixen vius cada mes de maig i cada mes de novembre. Els seus familiars s’organitzen per demanar aquesta videotrucada, demanen cita per mail, perquè les àvies de 94 anys no tenen mail. Un cop tenen cita, s’organitzen com poden per ser a casa amb ella per la videotrucada. La CASS truca 10 minuts abans de l’hora prevista. La CASS no vol comprovar si l’àvia és viva, sinó que vol avisar que no es podrà fer la videotrucada perquè ara ja no pot fer aquest tràmit. La trucada és surrealista, amb una persona molt poc informada i molt mala comunicadora. Demostrar que una està viva cada dia és més complicat.
Definitivament, al món hi ha persones i institucions que faciliten la vida, i persones i institucions que es dediquen a complicar-la. Res de nou, és cert, però quan les persones i les entitats treballen amb els més fràgils de la societat, els malalts o la gent gran, potser complicar-la amb burocràcia constant és una mica cruel. En una època tant hipertecnològica i digital no es pot continuar amb la videotrucada per demostrar que una està viva?
