Neus, Neuetes estimada, on ets?
Que hi ha més enllà d’aquest somni tan profund? Allà on siguis t’estimen tant com t’estimem nosaltres?
Fa deu anys que t’esperem, però la pau i serenor que deus sentir al teu voltant, fa que el somni sigui encara més dolç i profund...
Estàs sempre present, com si mai haguessis marxat. Els records dels moments viscuts amb tu, al llarg de la nostra vida, ens acompanyen i ens acaronaran eternament.
Saps? Els teus nets estan magnífics, els recordes quan eren ninons? Doncs ara ja són uns minyons que enamoren.
El cor ens batega més amorosament quan els pensaments que tenim estan plens de la teves genialitats, rialles, ocurrències, acudits... de la teva ànima que volta al nostre entorn... de tot el teu ser únic...
Avui, més que mai, connectarem amb tu, estaràs amb tots nosaltres i la teva essència ens acompanyarà en tot instant.
Ens fas tanta falta... sempre tan conciliadora entre les germanes i amb solució per a tot. Era una benaurança tenir-te al costat. Ara ja no és el mateix, ens anem fent grans i això implica també més tolerància com tu ens vas ensenyar.
Tothom et recorda pel teu carisma tan generós, sempre disposada a ajudar en el que fos. En l’ensenyament, l’educació...
Vas ser pionera a muntar una escola bressol. Aportaves les teves idees a la política dels anys 70, tot recordant que la teva esclerosi múltiple no t’ho va impedir mai, en silenci i molta voluntat, en cap moment va sortir una queixa del teu cos. Érem conscients que el teu patiment va durar molts anys, però la teva bonica rialla no desapareixia mai dels teus llavis.
T’estimem i t’estimarem sempre.
