Fa poc més d’una setmana vaig patir la pèrdua d’una persona molt important per a mi. Feia vint-i-un anys que havíem començat a compartir un llarg viatge agafats de la mà. El 2015, però, trucava a la porta una malaltia que s’interposava en els nostres plans. Una malaltia que, per desgràcia, arriba a moltes llars i fa que moltes persones ens deixin molt abans del que tocaria. Una malaltia que, com tantes altres, trastorna els projectes vitals del malalt i de tot allò que l’envolta. 
Durant tot aquest llarg procés de més de vuit anys, a banda d’aprendre a acompanyar-nos i a conviure amb la malaltia, hem rigut, hem plorat  i hem après a adaptar-nos a la nova realitat a què ens abocava en cada moment. Adaptar-nos als canvis físics i als límits que ens ha anat posant la malaltia. 
Malauradament, tot i la lluita constant, quan aquesta malaltia dibuixa el final d’etapa i t’acaba fixant el final, prens consciència que aquella vida s’apaga després d’una lluita bestial. Un final d’etapa extraordinàriament dur perquè no vols que arribi de cap manera.  
El que m’ha portat a escriure aquestes ratlles per poder-les publicar és perquè si una cosa tinc clara és que jo sola no hauria estat capaç de gestionar aquesta etapa final ni aquesta pèrdua sense l’acompanyament de l’Esther, la Núria, el Marc i la Sandra, entre molts altres professionals del servei de Pal•liatius del SAAS, ni sense els professionals del centre de Salut de Sant Julià de Lòria. 
A tots aquests professionals els vull dedicar aquestes paraules de gratitud perquè m’han acompanyat i m’han donat eines de les quals he après i m’han ajudat a gestionar aquesta nova realitat a la qual tant els meus fills com jo haurem de començar a fer front a partir d’ara. Gràcies, de tot cor.
Malgrat els moments de ràbia que tenim i els moments d’impotència que sentim i segur que sentirem durant molt de temps, ens fa sentir bé el fet d’haver tingut l’oportunitat de poder parlar molt de tot i acompanyar-nos fins al final. No és el final que hauríem volgut, però toca continuar lluitant per tot allò que queda, que és molt.