Diari digital d'Andorra Bondia
Portada del ‘Manuscrit Ferragud’, amb la transcripció de quaranta sonates d’Anglés, i caràtula del cedé, enregistrat a l’orgue històric de Villarquemado: el trobaran a la Puça.
Portada del ‘Manuscrit Ferragud’, amb la transcripció de quaranta sonates d’Anglés, i caràtula del cedé, enregistrat a l’orgue històric de Villarquemado: el trobaran a la Puça.
Portada del ‘Manuscrit Ferragud’, amb la transcripció de quaranta sonates d’Anglés, i caràtula del cedé, enregistrat a l’orgue històric de Villarquemado: el trobaran a la Puça.
Portada del ‘Manuscrit Ferragud’, amb la transcripció de quaranta sonates d’Anglés, i caràtula del cedé, enregistrat a l’orgue històric de Villarquemado: el trobaran a la Puça.

200 anys després sona de nou Anglés


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Col·lecció Ignacio Ribas

Ribas rescata a ‘Callada belleza’ setze sonates inèdites de l’organista de la catedral de València entre 1761 i 1816.

L’altre dia parlàvem del sensacional exercici d’arqueologia teatral que Fabiola Masegosa i Anem Editors s’han tret de la màniga amb la publicació d’En terres d’Andorra, la primera obra escrita per un andosí –que se sàpiga, és clar– i estrenada mai entre nosaltres: el maig del 1934 al Casino d’Escaldes, per concretar. Doncs bé: avui els explicarem una altra estupenda campanya arqueològica, aquesta vegada musical i a càrrec d’Ignacio Ribas.

L’organista titular de Sant Esteve –i ànima, recordin, del Festival internacional d’orgue– acaba de publicar Callada belleza, consagrat a l’obra fins ara inèdita de Rafael Anglés (Terol, 1730-València, 1816). Setze sonates que feia molt probablement dos segles que no sonaven. Com, de fet, tota la música del mestre aragonès, de qui molt probablement sentiran a parlar avui per primera vegada.

Normal, diu Ribas, perquè com la gran majoria dels seus coetanis espanyols –amb la rara excepció del pare Antonio Soler– Anglés no va publicar res en vida i la seva obra va tenir un rar infortuni: les partitures les va llegar a la monumental Biblioteca Arquebisbal de València, far escassament conegut de la Il·lustració espanyola que les tropes napoleòniques es van entretenir a incendiar el 1812 i que, per acabar-ho de rematar, va ser destruïda per segona vegada durant la Guerra Civil. Una part que Ribas sospita mínima de la seva obra va sobreviure de miracle als avatar de la història, i als anys 60 del segle XIX va ser transcrita per l’aleshores organista de la catedral de Cuenca en una llibreta manuscrita titulada Colección de 40 sonatas de Don Rafael Anglés para uso de Onofre Ferragud.

Doncs aquesta  llibreta va acabar per atzars del destí a les mans de Ribas –la hi va llegar el pedagog Diego Ramon i Lluch, amb qui havia treballat a l’Schola Cantorum d’Algemesí abans d’aterrar per aquí dalt– i és d’on procedeixen les setze sonates de Callada belleza, enregistrat amb l’òrgan històric de Villarquemado, Terol, construït cap al 1760 i per tant estricte coetani del nostre Anglés. Diu Riba que l’obra per a teclat –orgue,  és clar, però també clavecí i pianoforte– que se n’ha conservat no arriba al centenar de peces, així que el gros del corpus és el de l’anomenat Manuscrit Ferragud. Són sonates de la primera època, escrites per als seus alumnes –va ser l’organista titular de la catedral de València des del 1762 fins al seu traspàs, el més longeu de la història, i també professor de cant gregorià– “però amb una intenció musical que fa que siguin molt més que simples estudis”, que s’obren a “l’emoció i l’evocació”, i amb un esperit “més pròxim al Romanticisme que al classicisme galant del qual procedia”. És aquest Anglés “sentimental i líric”, precursor del Romanticisme –recordin que estem parlant d’un coetani de Scarlatti, Haydn i Mozart– el que Ribas sospita que hauríem trobat en les obres “majors” –essencialment vocals– que creu que va escriure però que no han arribat fins a nosaltres. 

Pel que fa a les sonates de Callada belleza, algunes de les quals les va tocar a l’última edició del Festival internacional, Ribas sosté que són obres molt fàcils d’escoltar, que toquen tecles molt humanes i molt íntimes, i que reflecteixen el tarannà “franc i transparent” del compositor. És música amable escrita per una persona amable”, conclou. No els han entrat ganes de descobrir el renascut Anglés? Seran els primers a escoltar-lo després de dos segles. Si els van les experiències úniques, no cal que continuïn buscant.

Andorra
València
Terol
Rafael Anglés
disc
cedè. Ignacio Ribas
Callada belleza

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte