Diari digital d'Andorra Bondia
2018: tres 'thyssens' en un any
2018: tres 'thyssens' en un any

2018: tres 'thyssens' en un any


Escrit per: 
A. Luengo / ‘Inundació a Port Marly,’ de Sisley (50 per 61 centímetres, 1876) / Museu Thyssen-Bornemisza.

El curs que ve se succeiran tres mostres al Valira; Sisley, Pissarro i Nolde, entre les sorpreses d’‘Allées et venues’, que inclourà també 'Vista de San Jerónimo i Paseo del Prad0', oli monumental de Jan vanKessel (1686).

Que la baronessa té una dèria personal per Gauguin és cosa sabuda. Per això no és estrany que a Escenaris, la mostra inaugural del Museu Carmen Thyssen Andorra, hi pengés –per designació expressa– Hort sota l’església de Bihorel, el primer oli de l’holandès que va adquirir en subhasta. Una raríssima joieta que havia penjat al seu domicili madrileny i que fins al 14 de gener encara es podrà veure a l’antic hotel Valira d’Escaldes. Per això mateix té tota la lògica que el nus gordià d’Allées et vénues, l’exposició que obrirà el 16 de febrer, sigui la tela homònina de Gauguin, oli de mitjà format –fa 72,5 per 92 centímetres– datat el 1887, durant l’escapada de Gauguin a Martinica i que constitueix –diu Guillermo Cervera, el comissari del Museu– una de les dues obres preferides de la baronessa. De tota la col·lecció, que és molt dir quan parles de Carmen Thyssen.

El tercer és un altre Gauguin cèlebre, Mata Mua, pintat un lustre més tard en plena etapa tahitiana i que –augura Cervera– podria ser que ens visités més en el futur. Quan? Doncs potser més aviat que tard, perquè el 2018 serà un any excepcional al Valira. S’hi succeiran tres exposicions: l’actual, Escenaris; Allées et venues, que s’allargarà fins al 10 de setembre, i una tercera que està previst que obri a mitjans octubre. En endavant, les mostres tindran periodicitat anual i aniran de tardor a tardor, per esprémer al màxim les temporades d’hivern i estiu i no haver de tallar-les a meitat de temporada, com ha passat aquest primer curs.

Però que Gauguin i, en fi, els dos Canalettos fitxats per a l’ocasió –Caprici amb columnata i L’escola de San Marc, tots dos datats cap al 1765– seran l’eix central d’Allées et venues ho havíem avançat setmanes enrere. En canvi, entre les vint-i-dues obres d’aquesta segona proposta, confirmades divendres pel patronat, han passat gairebé desapercebudes altres teles que Cervera no dubta a qualificar d’absolutament excepcionals, amb lloc destacat per a Camí de Versalles, de Pissarro (1870) i Inundació a Port-Marly, de Sisley (1876), dues patums de l’impressionisme.

Reivindicació catalana

Totes dues teles acompanyaran Allées et venues a la zona noble de la sala d’exposicions, just on avui penja l’estupenda i enorme vista del port de Barcelona de Meifrén. Just a l’altra costat de la sala està previst ubicar-hi la Vista de la Carrera de San Jerónimo i Paseo del Prado, del flamenc Jan van Kessel el Jove (1686), precursor del vedutisme que dues generacions després faria la fortuna de Canaletto: una tela cridada a deixar petja, en primer lloc perquè l’edifici de la cantonada és l’actual seu del Museu Thyssen a Madrid, però també per una pura qüestió de superfície: els 445 centímetres de llargada que fa superen en quasi un metre el Meifrén, que ja és monumental.

L’altre nom major d’Allées et venues serà Emil Nolte: el pintor alemany compareixerà amb Pont a la maresma (1910): no és el retrat estil màscara amb què s’ha convertit en referència ineludible de l’expressionisme universal sinó un paisatge amb camí que encaixa com oli en un llum en el lema de l’exposició, però precisament per això constitueix una oportunitat única de descobrir l’altre Nolde, el paisatgista.

Cervera, en fi, reclama atenció per als quatre pintors catalans –Rusiñol (La creu de terme, 1892); Urgell (Paisatge, sense data); Sanvisens (Fi de jornada, 1984), i Mir (El carrer dels terrissaires, 1922)– que ha inclòs a la segona mostra: “L’escola catalana és magnífica, i és una llàstima que no tingui el reconeixement que tenen francesos, italians i flamencs; però la qualitat d’aquests pintors és excepcional i mereixen sense cap mena de dubte que els reivindiquem”.

Queda dit. Com també que la baronessa va aprovar personalment –i sense introduir-hi cap canvi– tant el motiu central com la selecció d’Allées et venues, i que el comissari s’ha posat com a objectiu per al 2018 superar els més de 20.000 visitants amb què calcula que acabarà aquest primer curs. Una xifra especialment meritòria –diu– perquè “fins a l’octubre no vam començar a rebre visites escolars, i els primers grups organizats a través d’operadors arribaran aquest Nadal: això vol dir que el 90% de les entrades són individuals, i puc assegurar que no és fàcil”.

L’objectiu, conclou, és créixer, “perquè tenim marge per fer-ho”. Una altra cosa és si s’enfilarà fins als estratosfèrics 60.000 vistants de què parlava ara fa un any, als inicis d’aquesta aventura. Però aquesta, diu, és una carrera de fons, “i la sortida ha sigut bona”.

Andorra
escaldes
Thyssen
museu
exposició
Escenaris
Allées et venues
Gaguin
Sisley
Cervera
baronessa
Pissarro
Nolde
Mir
Rusiñol

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte