40 anys marcant els punts

Quatre decennis separen aquestes dues fotografies: la de dalt la va fer Fèlix Peig –qui, si no?– l’agost del 1982 amb motiu de la inauguració de la plaça del Poble i del nou Comú. La de baix correspon a l’última festa major, i en totes dues els protagonistes són els balladors de l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella en el moment culminant de la temporada, que és el ball del Contrapàs.

 

Han passat quaranta anys, en fi, i l’esbart celebrarà l’efemèride amb un programa d’actes que arrenca dissabte a la Fira i que s’allargarà fins a la festa major de l’any que ve, amb altres tres fites centrals: l’Escudella de Sant Antoni, amb l’estrena d’una coreografia en honor de la confraria per tornar-los així el detall que van tenir de dedicar-los l’any passat la tradicional escudella. La pandèmia ho va acabar aigualint però la intenció ja hi era.

 

La segona cita serà per Carnaval amb la reestrena del Ball de la Consòrcia, creat el 2000 per commemorar precisament el 20è aniversari de la formació, i li seguiran el festival de fi de curs i un Ball de bruixes especial: el pròxim Sant Joan una trentena de bruixes de l’esbart formaran la comitiva que acompanya els fallaires, en lloc de les deu habituals.

La culminació de tot plegat serà el diumenge de festa major, amb La dansa del pregó i el Contrapàs, exactament el mateix repertori que es va ballar el 1982 però amb vestuari nou de trinca i que sortirà d’un concurs d’idees que es convocarà pròximament, obert tothom i tutelat per la dissenyadora Anna Mangod.

 

Ho explicava ahir amb lògica emoció Maria Àngels Velando, al capdavant de l’esbart des del 1994 i a partir del 2006 a quatre mans amb Sílvia Pastor. Però aquesta història, ja ho hem vist, es remunta al 1980. Va ser una iniciativa del Comú de la capital, que sempre hi ha estat al darrere, que hi injecta cada any una subvenció (l’última, de 23.000 euros) i que el 2015 la va incloure al llistat d’entitats culturals d’interès públic de la parròquia, al costat de la Gresca Gegantera, de l’Associació de Fallaires i de l’Orfeó.   

 

L’encarregat d’engegar aquela ocurrència va ser el ballarí i coreògraf català Rafael Medina, veterà de l’esbart de Rubí i autor de La dansa del pregó, la primera de les quinze coreografies pròpies que constitueixen avui el repertori de la formació. A Miranda la va seguir Laura Salas, entre el 1986 i el 1993, i a l’any següent va ser Velando qui en va agafar les regnes. I fins avui, amb el breu interregne del 2001 al 2006, quan l’esbart va quedar en stand by. 

 

Velando és una de les dues úniques balladores que en forma part des del primer dia. S’hi va incorporar als 9 anys, i l’altra és la seva germana Sílvia. Calcula que al llarg d’aquests quaranta anys hi deuen haver desfilat tres centenars de dansaires. Avui n’hi ha mig centenar, xifra que s’ha mantingut estable els últims anys, amb un cos de dansa eminentment femení (21 noies i 6 heroics nois), i seccions infantil i juvenil. Al repertori de l’esbart, Contrapàs de banda, hi destaquen coreografies com Festa pagesa, la Farandola d’Andorra, Grandalles i contrabandistes, Santa Llúcia, Plantarem lo mai, Olai-là, El Porrer i La filadora.

 

Velando, en fi, va aprofitar l’ocasió per fer una crida a la participació, especialment dels més petits: “És un molt mal moment per a la base. De fet, en les dues seccions infantils, entre els 5 i els 11 anys, només tenim una desena de dansaires”. I ells són el futur de l’esbart. Sense ells, difícilment bufarem les 50 espelmes.