Canillo viu aquests dies sota una Lluna plena, rodoníssima, absoluta, i que actua com un imant per al públic, el caçador de selfies i l’altre, el que en gaudeix en directe. És la Lluna de la instal·lació Allunatges, de Luke Jerram, proposta del Canillo Escènic Arts que des del passat dia 1 ha convertit la parròquia en un immens escenari a l’aire lliure (també amb algunes propostes sota cobert, sí). Amb pols d’atracció com ara l’espectacle de dansa aèria Eufòria, que dissabte aplegava tranquil·lament un miler de persones al pàrquing dels refugis. Una fita que proporciona a Oriol Vilella, que programa l’esdeveniment amb Toni Colom, una satisfacció que difícilment podria amagar. Però és que totes les propostes, apunta en aquest prebalanç (encara hi ha metxa, avui i demà), han obtingut un ressò “inesperat”, cosa que els fa albirar la consolidació i confien en una més que probable tercera edició. “Del Comú tenim molt bons inputs, a veure si confirmen la tercera edició; en tot cas, nosaltres ja la tenim al cap i ens agradaria molt poder-la fer”, confessa. En tot cas, ja en aquesta segona edició el festival ha fet un salt “brutal” en assistència. I això, dèiem, quan encara hi ha dos dies per davant. Avui, amb la proposta poètica d’Arnau Orobitg. La segona pinzellada literària després de la protagonitzada per Nacho Mayo. També hi ha avui espai per al teatre, amb Troianes, amb la Jove Companyia Nacional. Pel que fa a demà, els dissenyadors de la programació han volgut “que el públic marxi amb un somriure”, i per això ofereixen l’espectacle Chiringuito Paradise, dels belgues Sitting Duck: malabars i comèdia “física”. També en versió a la fresca per l’onada de calor que s’atansa, perquè serà a la plaça del Prat del Riu (el mateix escenari des d’on es pot albirar l’enorme lluna de Jerram). Amb dos passis, a les set de la tarda i les deu de la nit. Pel Canillo Escènic Arts desfilen unes propostes que, tot i estar obertes a totes les disciplines escèniques, estan lligades per cert aire de família, un nexe comú: “Per descomptat que no programem aleatòriament; ens agrada molt que sigui de nova creació, però anem buscant coses que agradin a un públic que no té per què ser superentès”, reflexiona Vilella. “Hi ha hagut propostes com On/Off, de la companyia Líquid Dansa, que no es pot dir que sigui en absolut comercial, amb els jocs de llums, etcètera, i estem convençuts que el públic hi va entrar perfectament”. Una altra cosa és que “no crec que portem mai coses d’art i assaig, però tampoc de les més comercials, perquè pensem que el públic és prou intel·ligent per entendre qualsevol proposta”. Aquí estan, argumenta, les aproximadament 450 persones que van seguir l’espectacle de la companyia de dansa andorrana: com en la resta de cites, es van quedar curts de cadires i una part del públic es va haver de quedar dempeus. “La nostra intenció és oferir coses que deixin bocabadat el públic, i en aquesta línia seguirem”, conclou Vilella. De moment, van aconseguint un anar i venir de gent. La majoria, públic forà, gent que s’està al país de vacances –“ja sabem que a l’agost la gent de casa acostuma a marxar, tot i que també tenim gent del país”.