El rodatge del llarg es posposa al segon semestre de l’any, en espera de lligar-ne el finançament.
Es titula A l’estil Nagyrev, serà el segon llargmetratge de Red Nose –el primer, recordin, va ser El fred que crema, encara en cartellera– i el curs passat va rebre els 100.000 euros de la tercera convocatòria de l’ajut a producció cinematogràfica que convoca el ministeri de Cultura. S’havia de començar a rodar a la primavera, però això era al juny, quan des de Red Nose encara es pensava que Fred s’estrenaria durant el 2022. La idea, diu el guionista i també productor de la pel·lícula, Agustí Franch, era trucar a la porta de les productores catalanes que ajudaran a tancar el finançament amb una carta de presentació potent com és un llarg sota el braç.
El que va passar, segur que ho recorden, és que l’estrena de Fred es va fer esperar fins al 19 de gener. “Però ha valgut la pena perquè tenim un bon producte per ensenyar com fem les coses. De fet, estem en converses amb tres productores, tres, i d’acord, en el món del cine no se sap mai, potser acabem tancant amb una d’elles o potser amb cap, però és un bon començament”. Es tracta ara de reunir el milió d’euros que, calculen des de Red Nose, costarà aixecar A l’estil Nagyrev, una comèdia negra i comercial, diu, que adapta una obra de teatre inèdita del mateix Franch, i que és ara mateix la prioritat de Red Nose. De fet, s’ha colat a Verdugos, l’altre projecte que la productora té en cartera, un drama amb tots els ets i uts, molt més ambiciós i que requerirà un pressupost que podria enfilar-se fins als tres milions d’euros.
Verdugos és de moment al congelador, i A l’estil Nagyrev a la nevera, perquè l’objectiu és rodar-lo aquest mateix any, i si és possible (i els coproductors no hi posen pegues) íntegrament a Andorra. La direcció recaurà de nou en el català Santi Trullenque, que ja es va posar a capdavant de El fred que crema, i el repartiment l’integren les actrius catalanes Irene Montalà (Un asunto privado), Belén Fabra (Servir y proteger), Laia Alemany (Historias para no dormir) i Marina Gatell (La cocinera de Castamar). El guió parteix d’una premissa francament prometedora: al sopar setmanal d’una colla d’amigues, una d’elles els demana ajuda per pelar el marit, justa venjança per una infidelitat (d’ell, és clar) mal digerida. I fil a l’agulla,
Recordin que es tracta d’una comèdia (negra, però comèdia). El títol parteix d’un episodi poc conegut entre nosaltres però que va ocórrer al poblet hongarès de Nagyrev en acabar la I Guerra Mundial: quan van tornar els pares, marits i germans que havien servit a l’exèrcit no van voler renunciar a la llibertat que havien tastat durant la guerra i es van dedicar amb entusiasme a enverinar els homes. Amb arsènic, infal·lible. En van pelar més de tres-cents, es diu. A l’estil Nagyrev només és un. Per començar, és clar.
