Obra original de Picasso, Sorolla, Nonell i Fortuny, a subhasta el 15 de febrer a la galeria de Carlos Teixidó.

Feia anys, per no dir decennis, que no sentíem a casa nostra el repic del martell i la molt cinematogràfica seqüència: “A la una, a les dos.. adjudicat!” Ens referim, és clar, a una subhasta pofessional i d’art de primera fila. Una altra cosa són les benintencionades subhastes benèfiques, que molt de tant en tant sí que se’n celebra alguna. Però convidrà el lector que no és el mateix subhastar obra gràfica o donacions d’autors locals, per molt bona voluntat que hi posin, que originals de Picasso, Nonell, Fortuny, Sorolla, Mir i tota una tropa de primeres figures de l’art català (o assimilat) del segle XIX i principis del XX.

I això és exactament el que proposa Carlos Teixidó a la galeria que regenta a The Embassy per al 15 de febrer. Trenta-dues obres en total, molt majoritàriament teles però amb un grapat d’escultures de primeríssim ordre, amb un baix relleu de Gargallo sensacional. Gairebé totes les peces procedeixen dos col·leccionistes nacionals, i per a Teixidó suposa la primera incursió en el món de la subhasta des que va obrir galeria a The Embassy, el juliol del 2022. Per això li’n diu “extraordinària”, tot i que té clar que si té una acceptació raonable, abans o després repetirà: “Es tracta d’oferir un altre servei a l’assessorament institucional i particular, que és essencialment el meu ofici. Que els col·leccionistes locals vegin que la subhasta és una opció, si pel motiu que sigui, potser per canviar l’enfocament de la col·lecció, volen alienar-ne part dels fons”.

Això, per la part dels venedors. Després hi ha els hipotètics compradors i els que sense tenir intenció d’adquirir (ni probablement oportunitat), que tindran a l’abast unes obres que difícilment haurien pogut contemplar si el col·leccionista no les hagués tret a subhasta. Pensin només en el Retrat de la meva germana Lola (1902), dibuix d’un jove Picasso encara molt acadèmic que no havia fet el salt a París i que probablement ni somiava a revolucionar ben aviat la història de l’art amb Les senyoretes d’Avinyó. Atenció al preu de sortida, 61.000 euros, que no és apte òbviament per a totes les butxaques, però tampoc estratosfèric. Una altra cosa és Nena amb vestit roig, gitana canònica de Nonell que serà el lot 23, amb el preu de sortida més alt de la vetllada: 400.000 euros. Entre els de la franja alta hi ha L’amic Agrasot, de Fortuny (180.000); un retrat de Sorolla (180.000); dos Mirs, que no són –llàstima– vistes dels periples andorrans dels anys 30, sinó un de Mallorca (30.000) i un altre sense localitzar (150.000); el Retrat de Florenci Veciana, de Togores, extraordinari (69.700); Columnes de dragons, de Cusachs (69.000) i un Meifrén, Paisatge amb arbres (54.000).

Té el mercat andorrà del col·leccionisme prou múscul per absorbir d’una tacada aquest florilegi d’obres? “S’ha de provar, per saber-ho”, diu Teixidó, “i òbviament jo crec que sí. És una selecció de primer nivell, i en la meva opinió una bona col·lecció és per definició eclèctica: combina obres del XVIII amb altres de contemporànies, art africà, peces romanes i, per què no, pintura catalana del XIX, més acadèmica però de gran qualitat”. Que no sigui la que té més ganxo al mercat és possiblement no un hàndicap, sinó una oportunitat per aproximar-se a un període i a uns autors que van protagonitzar l’edat d’or de la pintura catalana, i en qualsevol cas, insisteix, és una ocasió única per contemplar-los de ben a la vora.

L’assistència serà lliure però per participar en la subhasta, que tindrà lloc a la mateixa galeria, al primer pis de The Embassy, caldrà inscripció prèvia, les dites podran ser presencials, també telefòniques, i dependran del preu de sortida de cada lot. No seran el mateix en el cas de la gitaneta de Nonell que en el de Vestit lila, de Labarta, amb el preu de sortida més baix de tots (4.500 euros). Això, pel que fa a la pintura. L’escultura és considerablement més assequible, amb un bust en terracota de Clarassó (1.650), un altre en pedra de Navarro (3.300) i un tercer de pasta, de Llimona (4.200). Entre les sorpreses que no haurien de quedar a l’ombra de les gras patums, un Nu de Sacharoff (34.800) i Nenes a la platja, de Baixeras (54.000). Però el nostre preferit és un paisatge d’Urgell (60.000). Garrotxí, naturalment.

Si tot plegat els ha fet venir salivera, les obres estan des d’avui mateix en exposició. La subhasta, recordin, el 15 de febrer (18 hores) i una part de la recaptació es destinarà a l’obra social del Rotary.