DA s’avé a endurir el requisit del coneixement de la llengua, però amb un període transitori
Decisió salomònica per consensuar la llei del català a la comissió legislativa d’Educació, Recerca i Cultura: com recordaran, el projecte de llei a tràmit parlamentari exigia als titulars d’un permís de residència i treball que acreditessin un coneixement mínim de la llengua oficial a l’hora de renovar-lo. Un nivell que caldria certificar a través d’una entrevista personal o seguint un curset de 30 hores. La meitat de l’A1, el diploma elemental que ara mateix expedeix Política lingüística. Concòrdia i el PS, de la seva banda, elevaven el llistó i demanaven en sengles esmenes que tots els sol·licitants de la primera autorització de residència i treball haguessin d’acreditar l’A1, i el PS, a més, que els que en demanessin la renovació justifiquessin l’A2. I tot això, de forma immediata.
Al final, Demòcrates s’ha avingut a endurir el criteri, en la línia de l’oposició. Però en diferit i amb un període transitori de dos anys: la proposta de transacció que es va presentar dimarts a la comissió manté el requisit inicial d’exigir uns coneixements bàsics –el curset de 30 hores o l’entrevista– a tots els que renovin el permís de treball, però preveu exigir l’A1 a partir del segon any de l’entrada en vigor de la llei. No només això: l’A1 es convertirà llavors en requisit no tan sols per als que renovin l’autorització per primera vegada (i això és important, després hi tornem), sinó també per als que la sol·licitin per primera vegada. Un matís significatiu respecte al redactat original, en què els nouvinguts disposaven d’un any per posar-se al dia. Per resumir: en dos anys, tothom que vulgui viure i treballar a Andorra per la via del permís de residència i treball haurà d’estar en possessió de l’A1.
I s’obren a partir d’aquí els dubtes raonables: aquesta obligació, afectarà també temporers i fronterers, que en quedaven exclosos al projecte de llei original? S’establirà un format equivalent a l’entrevista personal perquè algú que porta cinc, deu, vint anys residint al país acrediti l’A1? O els caldrà superar en qualsevol cas el reglamentari examen? Doncs ni una cosa ni l’altra ni la de més enllà, perquè l’obligació d’acreditar un nivell de català només afectarà els que renovin el permís per primera vegada, no els que ja l’hagin renovat. Un detall que molt probablement hagi passat desapercebut i que ha fet que molts residents pensessin (erròniament) que estaven també obligats a seguir el curset elemental.
el 20% de cine, descartat
El que queda fora de discussió, tot i que també ho reclamaven tant Concòrdia com el PS, és fer extensiu el requisit als titulars d’altres modalitats de residència, assenyaladament els residents passius. En aquest cas, per la coneguda falta de mitjans, que impediria fer front a la previsible allau de places per seguir el curset elemental –i l’A1, quan toqui– i perquè la intenció declarada de la nova llei del català és garantir unes competències mínimes en els treballadors de cara al públic, especialment en el sector de la restauració. Per dir-ho clarament: que el treballador sigui capaç d’iniciar la conversa en la llengua oficial. Per això, insisteixen des de Govern, es va optar per començar pels titulars del permís de residència i treball, on es troba molt majoritàriament enquadrat aquest grup de treballadors de cara al públic.
Tampoc té cap possibilitat de prosperar l’esmena amb què Concòrdia plantejava establir una quota mínima del 20% de pantalla per a les pel·lícules en català, doblades o subtitulades a la llengua oficial. Al cine, s’entén. Veurem també com queden les sancions. El projecte de llei preveu multes d’entre 1.000 i 60.000 euros, amb una voluntat més pedagògica que recaptatòria que es traduiria a perseguir especialment la reincidència. Concòrdia, més bel·ligerant, reclama castigar totes les infraccions, i des de la primera vegada, i que en lloc d’amonestacions escrites s’apliqués d’entrada una sanció mínima de 600 euros. No sembla que aquesta mà dura s’avingui amb el tarannà conciliador d’un departament que des de l’entrada en vigor de l’actual llei, el gener del 2000, no ha imposat cap multa. Ni una.
La solució a tot plegat, al ple del Consell del 25 d’abril o, més probablement, del 9 de maig, quan està previst que es debati el text amb les esmenes prèviament transaccionades. La voluntat explícita de l’Executiu és presentar un text tan consensuat com sigui possible. El cert és que queden per examinar una vintena de les esmenes presentades –trenta a càrrec de Concòrdia, setze, del PS–. De moment ja se n’ha rebutjat una de significativa, la que pretenia que els professionals liberals instal·lats al país, inclosos els sanitaris, haguessin d’acreditar el B2 que ja s’exigeix als que s’hi estableixen per primera vegada. Hauria constituït un efecte retroactiu perjudicial per als ja establerts.
