L’encampadà i Josafath Larios van protagonitzar la vetllada d’anit al Museu del Tabac lauredià. No s’enfilava en aquest racó de diari des de feia un any: aleshores, amb motiu del concert de clavecí i orgue que va protagonitzar a Escaldes. Doncs avui hi torna per partida doble: d’una banda, per la vetllada que juntament amb el percussionista mexicà Josafath Larios (1980) va oferir al Museu del Tabac lauredià, que s’estrenava com a escenari del festival internacional amb un orgue portàtil –pedaler i dos teclats– portat expressament del taller de Gerard Grenzing, un dels orgueners més prestigiosos d’Europa; de l’altra, atenció, perquè Aaron Ribas (1992) forma part del cartell del Primer Palau per a la temporada que ve. El Primer Palau, sí: el cicle del Palau de la Música per on desfilen les joves promeses del panorama musical català i espanyol. Ribas hi protagonitzarà la segona de les cinc vetllades del curs amb un repertori que inclou Bach, Vierne, Widor i l’estrena absoluta de Scherzo de Rusalkas, del compositor català Marc Migó.

La cita, en fi, és el 20 d’octubre, i el cert és que el programa no tindrà res a veure amb el que va oferir anit: al Museu del Tabac hi va explorar una selecció de danses dels segles XV, XVI i XVII extretes de Flores de música (1709), patracol en dos volums en què l’organista Antonio Martín y Coll va recollir el repertori espanyol per a teclat des del Renaixement. La gràcia de tot plegat és que d’aquestes danses eminentment populars tan sols se’n transcrivia la partitura dels instruments melòdics; la percussió es donava per sabuda: el percussionista ja sabia quin ritme corresponia, segons si tocaven una pavana, un fandango o una gallarda.

Resumint: que es confiava en les seves habilitats com a improvisador i que no ens n’ha arribat la transcripció. D’aquí la feina de pura arqueologia que va haver de fer Larios, especialitzat d’altra banda en la música medieval, del Renaixement i del barroc: a partir de les escenes musicals conservades a la iconografia –gravats, pintura i escultura– ha reconstruït les possibles tècniques amb què els percussionistes dels segles XV i XVI tocaven instruments com ara el pandero, el tamburello, el tambor baix i el bendir, que són alguns dels artefactes amb què ahir va sorprendre el personal. Una feina arqueològica que depara sovint sorpreses: per exemple, tradicionalment s’ha considerat que la percussió estava vedada a esglésies i catedrals pel soroll que generava. Doncs Larios diu que molt probablement les tècniques medievals permetien tocar amb un volum molt més baix, i que el resultat podia ser fins i tot una percussió “totalment melòdica”. La pròxima sessió del cicle d’orgue, en fi, dissabte a Sant Esteve, amb l’organista holandès Ignace Michiels i un programa que parteix de Bach i passa per Mendelssohn i peces de compositors contemporanis (Litaize, Hollins i Weaver).