No gastarà ni un gram més d’energia a escriure un guió i intentar aixecar una pel·lícula. El somni ha durat quasi un decenni, des que el juny del 2018 es va estrenar amb el teaser de la telesèrie Brujas, i va tenir el seu moment àlgid amb l’estrena de El fred que crema, el gener del 2022. Semblava que aquell estimulant western dirigit pel català Santi Trullenque, ambientat als nostres Pirineus en plena Guerra Mundial i inspirat –molt lliurement– en l’epopeia dels passadors li havia d’obrir les portes de la indústria. A ell i a la productora Red Nose. Així que es va llançar a escriure el guió d’un segon llarg, Verdugos –també en va rodar el teaser, de nou amb Trullenque a la direcció– i fins i tot el d’un tercer, A l’estil Nagyrev, una comèdia que es va endur l’ajut al cine del ministeri de Cultura –com El fred que crema, d’altra banda. 

Doncs bé, han passat vuit anys, i ni Brujas, ni Verdugos ni A l’estil Nagyrev han anat més enllà del teaser. Nagyrev, ni això, tot i que –com les altres– tenia equip tècnic i artístic tancat. Cansat de picar portes fredes com una matinada d’hivern al Comapedrosa i de no obtenir resposta positiva, Franch penja la ploma i diu adeu al món del cine. Va ser bonic mentre va durar, sí, “però m’ha sigut impossible fer-me un forat en aquest. De res no ha servit, sembla, una carta de presentació com El fred que crema, que va tenir una bona acollida entre crítica i públic. No insistiré més. Si cau algun encàrrec, l’agafaré, és clar, però no tornaré a posar-me al capdavant d’una producció. L’única porta que deixo oberta és la de Verdugos: si apareix algú interessat a tirar-lo endavant, el reescriuré tantes vegades com calgui, però en endavant em concentraré en el teatre”.

I ben fet que farà, perquè s’ha convertit sens dubte en el nostre dramaturg bandera. Franch no para d’escriure, i sobretot d’estrenar. Ara mateix té en cartell My Onlyfans al teatre Gaudí de Barcelona –amb direcció de Xènia Reguant i interpretada per Anna Barrachina, Míriam Tortosa, Isidre Montserrat, Elias Torrecillas– i Exit a Caracas, i a l’octubre reprendrà la marxa triomfal d’aquesta última comèdia a Portugal i, l’any que ve, a Uruguai. Hi poden afegir Los del cámping, amb direcció de Gabriel Olivares i protagonitzada per Mariano Peña, Chiqui Fernández, Ariana Bruguera i Alex Barahona, que a l’estiu va fer temporada al Figaro de Madrid. Tot això, sense oblidar-se dels nostres escenaris. Recordin que la setmana que va estrenarà a L’Única de la Seu La Pastora, el monòleg inspirat en la vida de Florencio Pla, el maquis hermafrodita, a qui dona vida Joel Pla i que al novembre desfilarà per La Feréstec, i a la pròxima edició de l’Andorra Crea, Tornada al paratge de Sant Pere, amb què es va endur l’última edició del premi de teatre de la Nit Literària.

Doncs aquest currículum  portentós no li ha servit a Franch per cridar l’atenció de cap productora solvent, i projectes tan prometedors com Brujas –potser no ho recorden, però hi havia embarcat la gran Charo López com a la bruixa Blasa– o Verdugos, amb Pedro Casablanc, es quedaran al calaix de les bones intencions. És veritat que hi ha drames pitjors, però és una llàstima, perquè a més tots aquests projectes tenien suculentes derives andosines.