Adeu al fotògraf Jordi Pantebre

Una llarga malaltia, amb desenllaç en aquests dies fatídics, fa que el món de la cultura s’acomiadi d’un altre dels pioners: Jordi Pantebre, fotògraf precursor de les noves tecnologies en època tan avançada com la dècada dels setanta. Nascut a Escaldes el 1950, deixa darrere una obra innovadora i àmplia, marcada especialment per la seva mirada envers els paisatges andorrans. 

Pantebre es va iniciar en el món de la fotografia amb només onze anys. Després cursaria estudis a l’Institut Français de la Photographie et de la Cinématographie de París i l’Académie de Toulouse. Estatges/Instatges, la seva primera recopilació fotogràfica, es va publicar el 2011. El festival de joves creadors de l’audiovisual Ull Nu va tornar a posar damunt de la taula el treball visionari de Pantebre, amb la instal·lació articulada per Lluís Casahuga que la passada edició es va poder veure a la galeria Pilar Riberaygua. La mostra va permetre descobrir el seu sistema de projecció multiimatge que va concebre a mitjans dels anys 70, en la seva etapa holandesa i quan formava part del col·lectiu Diald.

Col·laborador, comissari d’exposicions de Pantebre i amic, Josep Maria Ubach recorda que Pantebre tenia una “visió romàntica” de la fotografia, idea que es plasma en les ulleres monocromàtiques (un estri molt en ús entre els professionals als setanta i vuitanta) per contemplar i retratar el paisatge. “Li agradava molt la natura, li agradava molt la seva terra, era un enamorat d’Andorra”, el rememora Ubach, que va organitzar amb ell la mostra Estatges/Instatges, que es va estrenar a la sala d’exposicions del Govern (a l’ensorrada caserna de bombers) per després itinerar per llocs diversos, entre els quals la seu parisenca de l’Institut Ramon Llull. 

Havia estat aquesta fruit del treball realitzat per Pantebre en tornar a Andorra després del periple europeu, que l’havia portat a treballar a la seu central de Kodak als Països Baixos i, posteriorment, a muntar la seva productora audiovisual. Entre les obres que va dur a terme al llarg de la seva trajectòria, Ubach recorda el compromès audiovisual sobre ETA i el País Basc i un altre treball (aquí Ubach, també fotògraf, va col·laborar amb Pantebre) que va documentar el mur de Berlín.

Pioner 
A banda, de la seva imaginació van sortir projectes que l’han col·locat a l’altura dels pioners, com ara el sistema de projecció multiimatge concebut també durant l’etapa holandesa i quan formava part del col·lectiu Diald: va aprofitar els projectors Kodak per crear una torre de projecció, amb sis projectors de diapositives, sis, més un rudimentari computador Apple i un Revox. Una proposta que Lluís Casahuga va recuperar en la passada edició d’Ull Nu. “Va fer coses molt avançades per a l’època, sobre tot aquest sistema de projecció avançat, que distava molt dels estàndards als quals estem habituats, amb un projector i una pantalla”. El sistema en si, apunta Casahuga (músic i artista pluridisciplinari interessat per les noves formes d’expressió) resulta tan interessant com els 44 films que va fer mitjançant aquest sistema. “No el vaig tractar a fons, però era un home entusiasta, apassionat, com ho és qualsevol artista, això és el que em va transmetre”. 
A banda, puntualitza, d’un humanisme molt profund i unes idees polítiques, socials i sobre la creació molt avançades a l’època.