Si són vostès lectors d’aquesta secció recordaran que quinze dies enrere, i arran de la Guerra del Fiter i Rossell entre els editors i el Cercle de les Arts i de les Lletres, el ministeri de Cultura ja va formular la voluntat explícita de revisar els premis literaris que es doten des del departament. Mitja dotzena, per concretar: el Fiter i Rossell, precisament, amb 10.000 euros; el Carlemany per al Foment de la Lectura (7.500), el Martí i Pol de poesia (1.200), i dos de Periodisme, el Pirene (6.000 euros a càrrec de Cultura, i 1.500 més que aporta Medi ambient) i l’Àlex Lliteras de periodisme esportiu (5.000). El director de Cultura, Joan-Marc Joval, retardava aleshores fins al setembre la reformulació dels guardons, prèvia consulta als sectors implicats, assenyaladament autors, editors i llibreters. Però per anar avançant feina la revolució dels premis ja ha començat, i ho ha fet pel veterà Pirene de Periodisme interpirinenc, que es va crear el 1996, que anava per la 28a edició i que aquest curs ja no s’ha convocat.
Ni es convocarà. Com a mínim amb el mateix format. El ministeri ja s’ha reunit amb l’Associació de Periodistes per recollir opinions, però la intenció del ministeri és reformular-lo de dalt a baix. Fins ara, recordin, el Pirene es convocava en tres modalitats: premsa escrita (3.000 euros), audiovisual (3.000 més) i Medi ambient (1.500). L’última edició, perquè se’n facin una idea, se la van endur el periodista català Oriol Clavera, pel reportatge Pirineu pastor, publicat a la revista Descobrir; RTVA, per 20 anys del Parc Nacional del Compadedrosa, i el tàndem Eduard Ros i Elena Pardo per Camins ancestrals, publicat al digital Altaveu. En endavant, i pendents d’afinar-ne els serrells i de concretar-ne les bases, es reconvertirà en una única beca dotada amb els 6.000 euros que ara es destinen a les dues modalitats principals que un jurat independent –atenció– atorgarà al millor projecte de recerca i d’investigació periodística, perquè l’objectiu és fomentar el periodisme de qualitat. Molt similar en concepte a l’ajut a la creació literària que el ministeri va instituir el 2020 –des d’aleshores hi han desfilat Albert Villaró, Iñaki Rubio, Manel Gibert, David Gálvez, Eva Arasa, Arnau Pérez Orobitg i Ludmilla Lacueva– amb una sola beca per convocatòria oberta a qualsevol mitjà de comunicació –premsa escrita, audiovisual i digital– i que es restringirà als periodistes titulats o que acreditin una trajectòria professional consolidada.
El ministeri ha començat la reordenació dels premis pel Pirene perquè en el format actual, diu Joval, “ja havia complert el seu cicle, però després de 28 edicions [l’any de la Covid no es va convocar] hem consolidat una marca que volíem conservar. Per això el mantenim, però adaptat als nous temps”.
El nou rumb del premi ha generat reaccions ambigües entre els professionals del ram. D’una banda, es valora la predisposició del ministeri per reorientar-lo cap a un format que en el cas de l’ajut a la creació literària sembla haver funcionat, i amb els nobles propòsits de fomentar el periodisme de qualitat i d’investigació. De l’altra, i a falta de conèixer-ne els detalls definitius, sorgeixen dubtes raonables. En primer lloc, se li retreu cert desconeixement de la realitat del sector periodístic local, on el periodisme “d’investigació” és un luxe fora de l’abast d’unes redaccions “precaritzades” en recursos i mitjans, on és impensable destinar un o més efectius al seguiment exclusiu d’un tema durant uns dies, unes setmanes i no diguem ja uns mesos, quan la prioritat és omplir el diari o l’informatiu del dia: “Si no podem optar-hi els professionals que ens dediquem al periodisme de batalla, a qui està dirigit?”
També genera suspicàcies l’àmbit geogràfic. Sobre el paper, el nou Pirene mantindrà l’ambiciosa vocació transpirinenca, “que pot sonar molt bé però que ignora una realitat flagrant: el nostre Pirineu comença a Puigcerdà i acaba, sent molt generosos, a Sort. Insistir que el que passa més enllà ens implica, o al revés, que el que ens passa a nosaltres els interessa a ells, forma part del regne dels bons desitjos. D’altra banda, realment cal que el ministeri doti un ajut de 6.000 euros perquè un periodista del País Basc francès investigui els orígens del surf a Saint-Jean-de-Luz? O que un free lance barceloní recorri la carena rere els últims pastors pirinencs?” No seria més productiu, conclouen, destinar aquests recursos a projectes locals adaptats a les necessitats i a la idiosincràsia del periodisme realment existent, escàs de recursos i de mitjans, que sua tinta per omplir les 32 pàgines del dia?
I hi ha qui es demana per la necessitat de dotar un premi de periodisme, independentment del format, quan el mateix ministeri convoca l’Àlex Lliteras i el Comú de Sant Julià dota el Laurèdia, dintre de la Nit Literària. Tots, per cert, amb una participació més aviat escassa.
El Mort, qui t’ha mort? se salva de la revisió
Curiosament, l’únic dels premis literaris que dota el ministeri que té ara mateix garantida la continuïtat en el format actual és el Mort qui t’ha mort de relat negre, instituït el 2021 amb una bossa de 1.500 euros i que forma part del cartell de la Fira del Llibre del Pirineu. Així ho sosté el mateix Joval: “Forma part del nostre compromís amb la creació literària, i més encara en l’actual moment d’auge del gènere negre”.
