Fité: “Ja es poden posar el premi pel mateix orifici per on s’han passat les bases”.

“Per part meva, renuncio a participar en un bunyol d’aquesta magnitud i ja es poden posar el premi Crexells pel mateix orifici per on s’han passat les bases”. Amb aquesta escatològica contundència conclou l’escriptor Marcel Fité (Coll de Nargó, 1949), la carta amb què dimarts es va donar de baixa de la llista de finalistes del premi Crexells de narrativa, que convoca l’Ataneu Barcelonés des del 1932 i que és el més veterà entre els concursos literaris en català.

La polèmica havia saltat dilluns quan el jurat va afegir als set finalistes que havien arribat a l’última fase per la via reglamentària –a través dels vots dels socis de l’Ateneu i dels clubs de lectura de les biblioteques de Barcelona– i entre els quals es trobava Fité, quatre noms més per compensar segons ells la baixa participació dels socis –només havien votat 174 socis, el 4% de la massa social de l’Ateneu. Un “bunyol”, en paraules de Fité, que va desecandenar una reeacció en cadena: un rere l’altre, els set finalistes van acabar renunciant. Fité hi concorria amb Escacs d'amor i de mort, la novel·la guanyadora del premi de novel·la curta de la Nit Literària del 2016, publicada la tardor passada per Salòria, i es va despatxar a gust tant amb l’organització, que ahir mateix va suspendre aquesta edició del Crexells, com amb el jurat: “No m’esperava menys de vostès. Els felicito. Què són 174 humils lectors al costat d’un jurat format per noms tan isignes de les lletres mundials com Valèria Gaillard, Lluïsa Julià, Miquel de Palol, Xavier Pla i Enric Sòria? No facin cas de els crítiques i que per molts anys puguin continuar donant mostres d’honestedat i de transparència”.

Escacs d’amor i de mort, en fi, és una novel·la negra en què Miquel Trilla, antic mosso d’esquadra apartat del cos, ha de desenredar un cas d’assassinats en sèrie a la Barcelona d’avui i amb ramifiacions andorranes. El títol fa referència a un tractat d’escacs escrit a València al segle XV on per primera vegada es consignen les regles de l’escacs moderns, del qual se’n conserva una còpia a la Biblioteca de Catalunya però que ha passat desapercebut per als especialistes, i es va presentar al desembre al Fòrum FNAC.

Pel que fa a Fité, es tracta d’un clàssic de la Nit Literària, que ja s’havia endut el Sant Miquel d’Engolasters del 2004, amb Els enigmes de la llengua, i que el 2002 va guanyar el Manuel Cerqueda Escaler del 2002 (El carrer dels petons).