Diari digital d'Andorra Bondia
Foto de família dels premiats amb el cap de Govern, la síndica, que exercia ahir d’amfitriona, la cònsol de la capital i els organitzadors.
Foto de família dels premiats amb el cap de Govern, la síndica, que exercia ahir d’amfitriona, la cònsol de la capital i els organitzadors.

Àgora també jugava anit


Escrit per: 
Redacció

Felissa Domingo, Simó Duró, Joan Burgués, Anna Riberaygua i Pere Miquel Fonolleda, premis del 2018.

Es jugava un altre partit, ahir a la nit, a escassos 500 metres de l’Estadi Nacional. El del Dia de la Cultura que any rere any organitza Àgora, i que sempre ha de lluitar contra els elements. Aquesta vegada la selecció campiona del món, què hi farem. El cas és que, posats a triar, el cap de Govern, Xavier Espot, va triar Àgora, i té mèrit. Un mèrit que va acabar de reblar amb la promesa que aquesta legislatura intentarà impulsar un llibre blanc de la cultura de l’estil del llibre blanc de la igualtat presentat ara fa un any al Consell General, i amb la voluntat de traçar unes “línies rectores” que transcendeixin les conjuntures polítiques. Ara només falta que la promesa no s’eternitzi. Però a falta de titular del ram, que Espot va augurar que aterrarà “ben aviat”, és un bon començament.

Però ahir era la nit d’Àgora, i com és de llei, dels homenatjats del món associatiu i cultural que cada any reben el reconeixement a una trajectòria basada sobretot en el voluntarisme, en les hores robades a la família, i que han de bregar sovint amb la incomprensió i la indiferència. N’hi va haver quatre, ahir. O més aviat cinc, perquè a Joan Burgues, Felissa Domingo i Simó Duró s’hi va afegir el tàndem que formen Anna Riberaygua i Pere Miquel Fonolleda. Burgués, que no va assistir a l’acte, se’l va homenatjar per fomentar la cultura des de la presidència del Cercle de les Arts i de les Lletres i de la Federació Andorrana de Fotografia. La glossa va anar a càrrec d’un altre fotògraf eminent, Josep Maria Ubach, que en va destacar l’obra publicada, i poc coneguda –Escaldes-Engordany, 1954-1989, Andorra gràfica i L’Andorra nostàlgica– i el va ubicar en la gloriosa estirp de la fotografia humanista.

Domingo és, de la seva banda, el prototip de l’activista incansable, la dona providencial sense la qual l’associacionisme seria inimaginable: Unió Pro-Turisme d’Escaldes, Cineclub, Centre de la Cultura Catalana, Velles Cases, Cercle de les Arts i de les Lletres i les que no cabien a la llista que va llegir Jordi Tudó, que va definir exactament la seva aportació com a “incomparable”. Domingo va ser breu a l’hora dels parlaments i va manifestar només un pietós desig: “La cultura és el bé més preuat d’un país, que les joves generacions la conservin i l’ampliïn.”

De Duró, un altre incombustible, un altre imprescindible per entendre el que ha estat la vida associativa d’aquest país l’últim mig segle, ja sigui des dels Jocs Florals, el Cercle o la Gent Gran se’n va encarregar Maria Marquet, que va recórrer a D’Ors per clavar el personatge: “No hi ha al món pitjor fallida que la de l’home que ha perdut l’entusiasme, i aquest de ben segur que no ets tu, Simó.” L’al·ludit va ser igual de concís que Domingo, cosa estranya en el mestre absolut de la glossa local, i va llançar un lema que caldrà desencriptar: “Cultura, sí; folklore, no.”

I finalment, el tàndem Riberaygua-Fonolleda, presents al naixement de l’Escola Andorrana, en entitats conservacionistes com MP3 i ADN, i naturalment com a ànimes de La Puça, convertida –va dir justament Josep Dallerès– en referència de la literatura andorrana i també de la pirinenca. Fonolleda ho va resumir amb laconisme marca de la casa: “Hem fet el que hem volgut.”

Velles Cases: “Que ens escoltin, no que només ens sentin”

“Aquests anys hem intentat sensibilitzar les més altes instàncies sobre els valors del patrimoni cultural, gairebé inútilment. Però ara tenim l’esperança i il·lusió que el nou Govern i els nous càrrecs marcaran un abans i un després, que la cultura no serà cosa de només un dia, i que ens escoltaran, i no només ens sentiran.” Amb aquest desig va acabar ahir Claude Benet, com a president de Velles Cases –entitat que exercia aquest any la secretaria de torn d’Àgora– un manifest eminentment reivindicatiu, en què va lamentar igualment els intents de reduir el país a marca comercial –“Tenim vergonya de ser el que som? Som massa petits per cedir en aquests cants de sirena. Volem ser Singapur, o Dubai?”– i la poca pressa de la nova ministra per assumir el càrrec, mentre el rellotge no s’atura. Benet, en fi, va fer una crida a preservar l’autenticitat, la personalitat i la diversitat, que és el que busca el turista, per sobre de la uniformitat i del glamur.

Número de vots: 97
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic