Segur que recorden l’escena de 300 en què Leònides es troba les tropes de les altres ciutats gregues que han respost a la seva crida. La crida èpica del rei d’Esparta: “Marxem, marxem per les nostres terres, per les nostres famílies, per la llibertat”. Van camí de les Termòpiles per enfrontar-se a les molt més nombroses forces de Xerxes. L’èpica, el carisma i l’altivesa que exsuda Leònides, l’home cridat a aturar els perses i salvar Occident: “Això és Espar... taaa!”

I aquí, la versió que Iván Lira i Miki Legendario fan d’aquesta seqüència llegendària en un vídeo que ha fet fortuna a Tik Tok i que els serveix per fer la seva particular crònica del fiasco de David Guetta. Ja saben, la sessió suspesa a l’estiu.
–“Marchamos, decepcionados, después de varias horas de cola, marchamos.” 
–“Hombre, chicos, ¿qué tal, adónde os dirigís? “
–“Vamos a ver pinchar a David Guetta, habrá reventa.”
–“Por qué habéis dado media vuelta. ¿Acaso ha pasado algo?”
–“Pregunta si ha pasado algo, muchachos, no os lo vais a creer.”
–“No te hagas el misterioso, hostias, hemos venido de muy lejos para ver a David Guetta.”
–“De muy lejos? Tú, de dónde vienes?”
–“De Porto, señor.”
–“¿Y tú?”
–“De la France, monsieur.”
– “¿Y tú?”
–“De Barna, neng.”
–“Andorranos, ¿para qué ha venido esta gente a Andorra?”
–“Para nada, para nada, para nada.”

Els doblatges en directe d’escenes antològiques com aquesta s’han convertit en un dels segells del duet, i forniran bona part de l’especial de Nadal que dimarts protagonitzen al Centre de Congressos de la capital (entrades a la venda a comedia.ad). Un repte major i en una platea immensa per als nostres estàndards –900 butaques que només han omplert els últims temps Perales, Serrat... i el debat sobre l’acord d’associació de dijous passat– que quadruplica l’aforament de la sala d’actes del Comú d’Escaldes, on acostumen a presentar el seu espectacle trimestral. Però s’hi han atrevit amb coratge espartà.

L’escena de 300 la trobaran a xarxes i la recuperaran dimarts, però amb tota probabilitat, diu Lira, el tunejaran amb temes d’actualitat, poden comptar que Europa, l’habitatge i els youtubers, i no necessàriament per aquest ordre. Això del doblatge en directe també ho fan amb El senyor dels anells –Frodo i el lleial Sam de camí no cap a Bree sinó cap a Andorra, però amoïnats per si trobaran una habitació ni que sigui a 500 euros el mes i compartint sofà per dormir– i amb Pulp Fiction, recordin l’escena en què Vincent i Jules disserten sobre el diví i l’humà: aquí Miki i Iván ho fan a compte del caos de trànsit al Pont de la Puríssima.

Així que doblatges, sí, i també imitacions, nadales reinterpretades i cançons (Arre, borriquito, Campana sobre campana, Los peces en el río) i monòlegs, és clar, per a un espectacle que posa el dit a la nafra de l’actualitat andosina, amb l’únic límit de “no ofendre ningú”, diu Lira, i que basa bona part de la gràcia en la improvisació i la interacció amb el públic, “perquè l’espectacle sempre sigui nou i qui ve una vegada pugui repetir amb la seguretat que no veurà el mateix”.

La de dimarts, recordin, és funció única, i no tornaran a pujar a l’escenari fins a Sant Valentí. I a l’abril, atenció, Goyo Jiménez, també al Centre de Congressos.