Diari digital d'Andorra Bondia
‘La Grandalla’ és el tema que dona títol al segon disc de Barceló, enregistrat el 2012 amb el Yamaha de l’Institut de Música.
‘La Grandalla’ és el tema que dona títol al segon disc de Barceló, enregistrat el 2012 amb el Yamaha de l’Institut de Música.

Al Carnegie Hall amb ‘La Grandalla’


Escrit per: 
A. L. / Foto: BonDia

“Semblava un somni i no m’ho acabava de creure. Però quan vaig veure el meu nom al cartell del Carnegie Hall vaig sortir de dubtes: era cert!” I tan cert com que el 3 de març un dels temes més personals de Jordi Barceló, La grandalla, sonarà a la llegendària sala de concerts de Manhattan. Serà en un programa que du per títol Port of Entry: New York, que conduiran la pianista Jasna Popovic i el guitarrista Nemanja Bogunovic, i en què el pianista massanenc compartirà honors amb altres compositors contemporanis del “Mediterrani, l’Amèrica Llatina i Àsia” –dit així, sembla un popurri prou pintoresc, però és tal com ho diu el programa– i en què Popovic i Bogunovic tocaran acompanyats de la reglamentària orquestra de cambra.

Com és natural, Barceló estava ahir exultant que una peça concebuda, gestada i parida a l’estudi del compositor, amb vistes al Casamanya, soni en auditori tan selecte. Amb tota probabilitat, sospita, és la primera vegada per a una obra amb ADN andosí, i que es tituli precisament La Grandalla sembla un acte d’oportuníssima justícia poètica. Es tracta del tema que dona títol al segon disc de Barceló, publicat el 2012 i que va significar un gir de 180º en la seva trajectòria: fins aleshores el coneixíem en el vessant jazzístic i quasi experimental –recordin el Latin Slide Piano amb què va debutar. Amb la mitja dotzena de temes de La Grandalla va deixar anar el seu costat més introspectiu, íntim i sobretot romàntic, “i des d’aleshores he anat colant una peça d’aquest estil en cadascun dels meus discos. Una... o unes quantes, vaja”.

La Grandalla, insisteix, és un tema “senzill, però bonic, que s’allunya del clixé experimental que de vegades se m’ha endossat, i que pot tocar sense problemes un estudiant de 3r o 4t de piano”. A més, ha tingut un recorregut considerable, i ha sonat a TV3, a Catalunya Ràdio i fins i tot en la gira argentina de dos anys enrere, on la Simfònica de Córdoba en va estrenar una adaptació per a orquestra.

I com va anar a espetegar al Carnegie Hall? Per un atzar de les xarxes, dit breument. Popovic, diu, se’n va enamorar escoltant-lo per Spotify, on Barceló té el bon costum de penjar les seves obres. El va contactar ara fa quatre anys per a un projecte que tenia entre cella i cella amb temes de pianistes internacionals que fossin a la vegada compositor, i que es va acabar titulant Around The Piano World, i quan creia que aquesta aventura s’havia acabat, “a l’octubre em torna a contactar per demanar-me permís per incloure La Grandalla a l’espectacle del Carnegie Hall. Permís! Naturalment, li vaig dir que sí abans que ni acabés de formular la pregunta: hauria pagat, perquè la toqués!”

El cas és que, hiperactiu com és, les notícies se li amuntenguen, i a la tornada de Nova York té previst publicar les partitures de cinc estudis i dues peces, i augura que abans de l’estiu, si els astres li són favorables, veurà per fi la llum Mama. La vida és com la mar, el seu cinquè disc d’estudi: nou temes escrits pel mateix compositor amb les col·laboracions vocals de Susana Sherman i Jonaina Salvador i que toquen els pals habituals de Barceló, des del blues al bolero, el flamenc i el tango. Sí, és cert, ens el deu des de la tardor,  però el dia té 24 hores, adverteix, el Carnegie Hall ho havia opacat fins ara tot, i és lògic, i ningú no podrà dir que no les aprofita, al nostre home. Per cert: records al gran Woody.

Carnegie
Grandalla

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte