Alarma al Roc de les Bruixes

Regirarocs adverteix del risc que el pi que ha crescut en una fissura del jacimentn' esberli la plataforma superior.

Entre dos i quatre centímetres. Això és el que ha crescut l’esquerda que parteix longitudinalment la plataforma superior del Roc de les Bruixes des del 2016, quan Regirarocs hi va començar a girar visites de descoberta arqueològica. Una esquerda que alimenta el pi que va tenir l’ocurrència de néixer-hi i créixer-hi, aprofitant una fissura natural de la pedra. No se sap exactament quan. L’arqueòleg Gerard Remolins sospita que té més de 15 anys, i que el pi comporta un risc evident per a una de les joies del nostre patrimoni rupestre és cosa sabuda com a mínim des que al 2018 el jaciment va ser objecte d’una insòlita polèmica a compte de si calia o no senyalitzar-ne l’accés i protegir-lo amb una tanca o una estructura.

Ja llavors Remolins ho va advertir amb certa vehemència, però ara hi torna espantat, diu, perquè després de la campanya d’aquest estiu “hem comprovat que l’esquerda creix i creix i que, com que el sòl és molt poc profund una ventada pot accelerar el procés: el risc és que el tronc i les arrels actuïn com a palanca i acabin fracturant la roca. De fet, no fa gaires anys una ventada ja va fer caure uns arbres de la zona, i com que cada any va a pitjor, quan hi ha una tempesta forta, tremolo.”

El que Remolins tem, i no se n’amaga, és que el Roc de les Bruixes pugui seguir les passes del campanar de Sant Vicenç i que quan es vulgui actuar sigui massa tard: “Com a mínim, no es podrà dir que no ho havíem advertit i que no estaven avisats. Perquè el que em sorprèn és que des de Patrimoni no hi hagin actuat”. Sense ser catastrofista, augura que al jaciment li queden “potser no dos telenotícies, però cinc anys màxim... si no ho accelera una ventada, que és el que fa més por”. El col·lapse de la roca trencaria en dos la plataforma superior, on es troben els gravats més antics –Pere Canturri els data a l’Edat del Bronze, posem que entre el tercer i el segon mil·lenni abans de Crist; l’arqueòleg cerdà Pierre Campmajó els fa una mica més jovenets, entre els segles III i II abans de Crist– i també afectaria part de la diguem-ne façana vertical, on es troba el repertori de petròglifs medievals, guerrers inclosos, visibles des de la plataforma inferior.

Necessària, però no urgent

I quina és la solució? Tallar el pi, extreure les arrels i consolidar la roca. No es tractaria d’una intervenció especialment aparatosa, però seria més delicada del que sembla: dependria de la profunditat a què han arribat les arrels i no es redueix a clavar un cop de destral per eliminar el pi. Caldria primer de tot alleugerir-lo, treure-li pes per minimitzar l’efecte palanca en tallar-lo, i un cop retirat, parar especial atenció a l’esquerda, per on podria colar-se l’aigua i, en glaçar-se, augmentar de volum i rebentar la pedra: se’n diu gelifracció.

Remolins se’n fa creus que el ministeri de Cultura no hi hagi intervingut. Especialment, amb l’antecedent de Sant Vicenç d’Enclar. I deixa anar un dard verinós: “El que més ens sorprèn és que després de cinc anys portant-hi excursions i més de mig miler de visitants, cap vàndal ha fet malbé el jaciment com auguraven des de Patrimoni. En canvi, la natura i la deixadesa de l’administració li poden causar un mal irreversible”. Recordin que tres anys enrere Remolins es va erigir en defensor de la lliure circulació pel jaciment, fins i tot de senyalitzar-ne l’accés, davant les reticències de ministeri, partidari de mantenir-lo en la semiclandestinitat actual per por del vandalisme. Va anar d’un pèl que arribessin a la Batllia.

Què hi diu, de tot això, el ministeri? Doncs la cap de Béns Mobles de Patrimoni, Berna Garrallà, assegurava ahir que són perfectament conscients del risc que comporta el pi, que l’arbre haurà de ser-ne retirat abans o després, però que la intervenció no serà imminent. En primer lloc, perquè no hi veuen la urgència –“La fissura no creiem que hagi crescut gaire”, opina, després de comparar l’esquerda actual amb els motlles que es van prendre el 1996 i que ara s’exposen davant del Palau de Gel de Canillo. I en segon lloc, perquè el jaciment requereix una intervenció integral, que afectarà el pi, però probablement també els líquens que colonitzen la roca i, és clar, la tanca o estructura que ha de protegir-lo dels hipotètics vàndals. Es tracta d’un projecte que el ministeri va encarregar l’any 2018, que havia d’estar enllestit aquell mateix any i que ara mateix no té data prevista. La decisió la prendrà el reglamentari comitè d’experts, i no està clar que el Roc de les Bruixes acabi tancat per l’orografia del terreny, “complicadíssima”, i l’impacte “enorme” que tindria sobre l’entorn.