Albert G. Sellés: “Les cries de dinosaure eren com un entrepanet o un pinxo”

Imaginin una mena de cocodril nan, que va viure fa 70 milions d’anys per la banda de Coll de Nargó i que s’alimentava de ‘pollets’ de titanosaure. El fòssil va ser exhumat el 2013, va tenir temps de ser robat i rescatat per la policia, i segons la investigació publicada la setmana passada a ‘Scientific Reports’, correspon a un ‘Ogresuchus furatus’ –el cocodril-ogre que va ser robat–, nova espècie de sebècid no documentada fins ara.

Què hi feia, un cocodril, a Coll de Nargó?
Estem parlant de fa 70 milions d’anys. Als Pirineus hi havia un clima i una vegetació tropical, una zona de manglars i un ambient òptim per a aquest tipus d’animals.

Megafauna?
Però molt mega, pensa que hi havia bèsties que podien fer fins a 18 metres de llarg.

De quins dinosaures parlem?
Abundaven els herbívors de coll llarg, amb potes gruixudes com columnes i un caparró menut, però també hi havia carnívors com el dromeosaure, parent del cèlebre velociràptor. Feia dos metres de llarg, lluny del titanosaure, parent llunyà del cèlebre diplodocus. Però també hi ha evidència d’un gran depredador...

El T-Rex!?
No, però no te n’allunyes gaire. L’abelisaure, aixíes diu, n’era una mena de cosí que vivia, però, al sud del continent. La diferència entre uns i altres la trobem en el crani: el T-Rex tenia la closca allargada i dents enormes, mentre que l’abelisaure tenia el cap més arrodonit, més compacte. Alguns fins i tot tenien banyes.

Aquest pintoresc panorama, quan s’acaba?
Fa 66 milions d’anys, amb l’impacte del meteorit al Yucatán, Mèxic, que provoca l’última extinció massiva. Només van sobreviure les espècies que s’hi van saber adaptar. No és el cas dels dinosaures, òbviament, però sí dels sebècids, com el cocodril de Coll de Nargó, que no es van extingir fins ara fa quinze milions d’anys.

A veure: l’‘ogresuchus furatus’, era o no un cocodril?
Era un sebècid, pròpiament que pertanyen al grup dels mesosquids, els cocodrils intermedis. Són parents llunyans dels cocodrils actuals.

En què s’assemblen i en què es diferencien?
Els cocodrils tenen el crani llarg i pla, adaptat a la vida aquàtica. El dels sebècids recorda molt al d’un gos, allargat però no estret, lateralment comprimit, en diem. Els sebècids tenen també les potes a sota del tronc, dissenyades per caminar i córrer, no al costat, com els cocodrils, que es desplacen per l’aigua. Perquè el sebècid de Coll de Nargó està completament adaptat a la vida terrestre.

Quan es va extingir?
Fa uns 70 milions d’anys.

Feia encara no un metre de llarg. Gaire impressionant no sembla.
En absolut, no passava dels 80 centímetres, el cap ens cabria al palmell. No representava cap amenaça per a un gran dinosaure, però sí que era un depredador potencial de les seves cries, que feien en néixer entre 30 i 40 centímetres. Una presa fàcil.

Es menjaven les cries o els ous?
Les cries. Creiem que no tenien prou força a la mandíbula per rebentar una closca d’ou de dinosaure. Segurament esperaven que la cria naixés. La carn era tova, així que per a ells era com un entrepanet, o millor, un pinxo a punt de cruspir-se’l.

On eren els pares?
Els titanosaures tenien un comportament reproductiu similar al de les tortugues marines, que ponen els ous a la platja i marxen. Dels 300 d’una niuada, neixen un centenar de cries i tan sols dues o tres arriben a exemplars adults.

A Coll de Nargó es produïen ‘massacres’ d’aquestes proporcions?
Les deu o dotze femelles d’un ramat ponien els ous totes al mateix niu, una trentena per posta. Si fem números, en surten 250 o 300 ous, dels quals tres o quatre arribaven a adults. La resta se’ls cruspien depredadors com l’Ogresuchus.

Els nostres sebècids, què més menjava?
La dieta bàsica era sobretot de llangardaixos i peixos, i puntualment s’alimentava de cries de dinosaure.

El van localitzar al costat d’un niu. Què va passar?
La causa de la mort no l’hem poguda determinar. L’esquelet es trobava en connexió anatòmica, no va ser ni remogut ni transportat. Això vol dir que va morir in situ, al costat dels ous. Però no hi ha cap marca de lesions, ni de ferides, ni de mossegades, ni d’haver estat esclafat per una femella que protegís el niu. Res. Segurament va ser una mort natural.

Van trobar-ne l’esquelet sencer?
Excepte una part de la cua, algunes vèrtebres del coll, un húmer i un fèmur. No descartem que part de l’esquelet que ens falta es perdés en el moment del robatori.

Al mercat negre, quant hauria pogut arribar a costar?
Un dinosaure sencer pot costar dotze milions de dòlars. Però una espècie única i un individu únic com és aquest... No existeixen barems ni referències.

A Coll de Nargó, què més hi ha?
Fragments d’os de dinosaure, però tan dispersos que no aporten gaire informació. El que més hi abunda són els ous i aquest excepcional sebècid: per això va ser una sorpresa per a tots.