Fa tres anys el canillenc Albert Rossa va debutar amb 'Eines d’un temps passat', volum revelador que pretenia deixar constància d’un món, el de la pagesia i la ramaderia, que van constituir fins als anys 60 del segle passat la forma de vida ancestral del nostre país. Un món avui pràcticament desaparegut i que només es conserva en la memòria dels que, com Rossa, en van viure els capítols finals. Doncs ara hi torna amb el Recull d’eines antigues de pagesos i pastors, de nou a la col·lecció Calaix de sastre d’Anem.
I de nou un volum absolutament necessari si volem saber com es guanyaven les garrofes els nostres padrins, i com de dura era aquella vida en què els cabalers molt sovint havien d’emigrar, els nens eren enviats de petits a treballar a canvi d’aliment i allotjament (eren els vailets) i les noies, a servir (la fregona, en deien). Un volum profusament il·lustrat que a banda de les eines del camp (el volant de segar el rampill, el cavalló, l’escolpet, la guillotina, el mallador, el sedàs, la pastera, la mesura, el comell) reviu escenes avui remotes com ara la matança del porc i la transhumància.
