Diu que és -modèstia a part- un “thriller còmic, sexi i intel·ligent”. Comencem per això de sexi: ¿vol dir que hi ha sexe?

Més que sexe, sensualitat.

¿Es refereix al nu integral que protagonitza Jèssica Casal?

És un nu plàstic, justificat en la referència directa a La Venus del mirall de Tiziano, que juga un cert paper a l’obra.

I masoquisme, ¿vol dir pornografia?

No necessàriament: en la meva opinió, es tracta d’una pràctica sexual tan legítima com qualsevol altra... tot i que- potser un puntet més perversa. Res més.

Vostè, com a exdiable que és dels Pastorets, sap del que parla, quan parla de perversions, ¿oi?

Perfectament.

¿Hi ha fuets, mordasses, manilles i tota la parafernàlia sado?

No: l’erotisme és més textual que no explícit.

¿Autocensura?

Com que es tracta d’un càsting en què una actriu ha de convèncer el director que és la candidata ideal per al paper, aquests elements -que hi són- són imaginaris.

A les fans de Grey, ¿els agradarà, o serà massa per a elles?

Els papers de dominant i submís estan canviats, aixi que no crec que hi trobin el que busquen.

Si em permet la pregunta: de totes aquestes pràctiques, ¿en parla d’oïdes, oi?

En un moment de l’obra es reflexiona sobre aquesta identificació que habitualment fem entre autor i personatges. És natural, però no necessàriament certa. En el cas del director, el mateix, però prefereixo deixar-ho en l’aire, i que cadascú tregui les seves conclusions.

Vanda pul·lula per l’escenari amb lligacames, encaixos, blondes i anar fent. El fet que siguin germans, ¿els ha complicat la cosa?

Al contrari, perquè hi ha confiança i els dos sabem fins on podem arribar. D’altra banda, a més de germana és amiga i companya de feina, així que no ha suposat cap problema.

Una obra de teatre sobre un càsting teatral, amb un director que dirigeix la seva germana fent de dominatrix. I Severin per allà al mig. El que dèiem: Freud hi hauria sucat pa.

Si volgués, hi podria buscar -i trobar- moltes coses; però permeti’m que recalqui que segurament no serien certes.

Masoch, ¿li interessa pel algun motiu especial?

M’interessa en el context d’aquesta obra, que no toca manera directa el sadomasoquisme, insisteixo, sinó que és una metàfora dels jocs de poder entre un director i una actriu i entre els homes en general.

Concretem: ¿què ens vol dir, amb això de “jocs de poder”?

L’obra segueix de fet l’evolució d’una relació amorosa, com es va enverinant amb el temps. M’interessava aquesta dinàmica canviant, extrapol·lable d’altra banda a altres situacions -la laboral, per exemple- en què els papers s’intercanvien de manera subtil i sovint no en som ni conscients.

Diu que és un thriller: ¿un crim que s’ha de resoldre?

No hi ha un mort, però sí un seguit d’elements misteriosos que al llarg de l’obra es van revelant, i de forma diferent a la que sembla més lògica.

I que és una comèdia “àgil, sexi i intel·ligent”: ¿un vodevil sexual estil Woody Allen?

No ben bé: l’obra arrenca com a comèdia lleugera, i cap a la meitat es van desplegant aquests elements que li donen aire de thriller.

Passar del 'Cercamon' i sobretot dels 'Pastorets' a Masoch, Vanda i Severin és, com a mínim, pintoresc.

Les vaig preparar a la vegada, i és inevitable que hi hagi referències creuades, ni que siguin involuntàries.

Si hi posa Masoch als 'Pastorets', el pengen.

Als de l’any passat hi tocava el joc de poder entre el Cel i l’Infern, però no hi havia -com és obvi- cap al·lusió sexual.

¿On es trobava més a gust, al món de color de rosa on sempre guanyen els bons, o en aquest submón més visiós que és el de Masoch?

Sempre m’ha atret més la part fosca de la ment. No ho puc evitar. Amb això t’ho dic tot, crec.

¿La gràcia de la seva versió?

Precisament, aquesta barreja entre comèdia i thriller, i com això es tradueix en la posada en escena. Però el millor de tot és el treball actoral: estan esplèndids.