L’excavació determina que el paviment del pont escaldenc no era originalment pla, sinó en doble pendent o esquena d’ase.

Hi havia certa expectació en el que podia deparar la intervenció que Patrimoni va engegar la setmana passada al pont dels Escalls. Els sondejos que s’hi havien practicat a finals de juny –un a cada cap del pont i el tercer, a la part central– van ser prou positius com per programar-hi una excavació en extensió que no s’hi havia fet mai fins ara, cosa estranya, perquè estem parlant del pont presumiblement més antic del nucli urbà d’Escaldes, d’altra banda amb un valor històric i simbòlic sense parangó, perquè aquí és on es va firmar el tractat que va posar fi a la Revolució del 1881 i on una tradició sense cap base documental situa la firma dels Pariatges del 1278. En canvi, sí que s’han excavat tant el pont de la Tosca com el d’Engordany.

El cas és que al juny s’hi van practicar tres sondejos i que a tots tres hi van aparèixer restes d’un paviment similar i en relatiu bon estat de conservació. Unes restes que semblaven indicar l’existència d’un paviment continu i que, a més, podria ser l’original. Per això Patrimoni va decidir tirar endavant l’excavació en curs, que va començar el 31 de juliol i que conclourà provisionalment divendres. Encara no s’ha arribat als estrats més inferiors, ni s’hi arribarà en aquesta primera fase. Però el que s’ha pogut determinar, diu la cap de Patrimoni, Cinta Pujal, és que el pont dels Escalls tenia gepa. Gepa, sí: el paviment no era pla –o gairebé– com el coneixíem en l’última fase, la que ha arribat fins a nosaltres, sinó que gastava la característica doble pendent o esquena d’ase dels ponts d’època baixmedieval. El desnivell en les parts més profundes arriba als 70 centímetres. Només cal que recordin la silueta del pont de la Margineda i la del pont Pla –quina paradoxa– perquè se’n facin una idea.

La pregunta immediata és òbvia: l’excavació de Patrimoni era prèvia a la rehabilitació integral que Comú i ministeri hi han programat en el marc de la intervenció als tres ponts històrics del centre urbà escaldenc. Quan al setembre li toqui al dels Escalls, se li deixarà el paviment pla que li coneixíem, o se li restituirà l’esquena d’ase que li han descobert els arqueòlegs? La resposta la consensuaran amb Pierre Cadot, l’arquitecte que dirigeix la restauració, i dependrà en bona part, adverteix Pujal, de l’estat de conservació del paviment inferior que s’ha documentat: “La idea és mantenir l’esquena d’ase si aquest paviment es pot arribar a consolidar”. Així que quan n’acabin la intervenció, molt probablement el pont dels Escalls tindrà un aspecte molt diferent al que havia tingut fins ara.

Una altra cosa és que l’excavació en curs ajudi a datar aproximadament l’estructura. No n’existeix cap indici documental, i fins al moment no s’ha pogut recuperar cap resta ceràmica que contribueixi a fer-ho, però amb la memòria a la mà serà possible fer-ne un estudi comparatiu amb els nostres altres ponts. Ja hem vist que el pont Pla i el de la Margineda podrien ser cosins germans, així que una hipòtesi plausible, que caldrà en tot cas confirmar, permet datar-lo entre els segles XIV i XV.

Però per aventurar una datació caldrà esperar que acabi l’excavació, que s’aturarà divendres perquè sota el paviment ha aparegut una canonada que el Comú haurà de soterrar, i que no es reprendrà fins al setembre. S’allargarà aleshores una o dues setmanes, i l’excavació anirà previsiblement en paral·lel a la rehabilitació del pont, similar a la que aquestes últimes setmanes  ha tingut lloc al d’Engordany.