Diari digital d'Andorra Bondia
Valls, ahir al vespre a l'espai Plana de l’Om de Manresa amb el trofeu que l'acredita com a guanyador del 21è premi Amat-Piniella.
Valls, ahir al vespre a l'espai Plana de l’Om de Manresa amb el trofeu que l'acredita com a guanyador del 21è premi Amat-Piniella.

Àlvar Valls: “Verdaguer no seria avui de cap partit, però sí que seria independentista”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Ajuntament de Manresa

La sorpresa va saltar a última hora d’ahir a Manresa: l’escriptor encampadà es va endur la 21a edició del premi Amat-Piniella amb ‘Entre l’infern i la glòria’, biografia novel·lada de mossèn Cinto i la seva primera obra de ficció, tot i que es va publicar després de ‘El dinovè protocol’. Ja havia quedat finalista del Sant Joan, i li queda un cartutx: el Finestres de narrativa. Però ja seu a la dreta de Pep Coll, Ramon Solsona i Joan-Lluís Lluís.

Fins ara, el primer i últim premi que tenia era l’Amadeu Oller de poesia per ‘El carro de la brossa’. Del 1969! Sense presses.
És que tampoc no m’he dedicat a la creació. Soc un escriptor tardà. Però no em queixo. Menys encara si tenim en compte que els finalistes de l’Amat-Piniella, Sebastià Alzamora i Joan Francesc Mira,  són dos pesos pesants de la literatura catalana.

‘Entre l’infern i la glòria’ ha obtingut el favor de la crítica i el públic (ja va per la segona edició) i ara ho remata amb el premi reglamentari. I tot això, amb 80 pàgines i quasi un quilo de paper.  Francament, no era previsible.
En Cinto és un personatge molt agraït. L’autor ha d’inventar poc, la seva vida ja és una novel·la. La meva cullerada potser sigui la manera d’explicar-lo, ell i el seu entorn. Òbviament és una novel·la històrica, però he fugit de la viquipèdia. A tots ens agrada posar el nas a les vides dels altres. I en la d’un home de biografia tan intensa com la de Verdaguer i el seu cercle, el marquès de Comillas, el bisbe Morgadas,  encara més.

Potser cal explicar que l’idil·li amb Verdaguer ve de lluny.
Concretament, des que el 1995 vaig comissariar-ne una exposició per al Centre de la Cultura Catalana amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. Vull dir que no l’he anat a buscar perquè no sabia de què escriure. Això nostre és un matrimoni literari de llarguíssim recorregut.

En la intimitat, com li diu?
En Cinto. Pensa que ell firmava Jacinto, com a l’exemplar d’Idilis y cants místichs que li va dedicar a Josep de Riba, de Casa Rossell. De la mateixa manera que encara avui hi ha molts Antonios.

D’aquella dèria n’ha sortit ‘El Pirineu de Verdaguer’, on inventaria els 280 topònims que apareixen al ‘Canigó’, i ara, això. Ho donem per liquidat?
Gairebé, però falta la cronologia que fa anys que preparem amb la Roser. De moment hem recollit dades de prop de 6.000 dies, especialment a partir dels Jocs florals del 1865, quan va obtenir dos premis i arrenca la seva carrera literària i fins al 1902, l’any que mor. La previsió era enllestir-ho a finals d’any, però no podrà ser. S’ha de revisar i polir. I es completarà amb un segon llibre de bibliografia verdagueriana, tot el que s’ha escrit sobre ell fins avui.

Perdoni, però cal?
La bibliografia, que ja va per les 8.000 entrades, és absolutament necessària. Ni més ni menys com la tenen tots els autors fonamentals de totes les literatures, i alguns de menors.  Era un buit clamorós que quedava per omplir. La cronologia,  en canvi, admeto que és un luxe. Tot i que de fet no és més que una biografia escrita d’una manera poc convencional. Permet repassar tots els capítols coneguts de la seva trajectòria.

Sorprès que una novel·la tan oportuna, quasi oportunista com ‘El dinovè protocol’, passés gairebé desapercebuda, i en canvi el seu Verdaguer hagi concitat fervor unànime.
A mi també em sorprèn. Estava convençut que el que tindria alguna sortida comercial seria El dinovè protocol, perquè és un tema candent, fins i tot pel meu historial. Al final ha tingut una vida normaleta. En canvi, Entre l’infern i la glòria ha tingut més sort. Mai no se sap. També hi deu haver tingut a veure l’editor, que ha mogut cel i terra.

El cert és que hi havia cert interès per Verdaguer. No és només una mòmia literària.
Recordo que en la meva joventut el veia com un capellanot, un missaire i poc més. No podia, i mira que vaig insistir, amb L’Atlàntida. No hi havia manera.

Però hi va haver una epifania.
I tant. Una amiga em va retreure que havia començat pel terrat. Que calia començar pels Idilis. I continuar per la prosa, més els viatges, inclosos els del Pirineu, que no En defensa pròpia, que és un J’accuse de 150 pàgines. Tenia tota la raó. Quan el vaig conèixer de prop en vaig quedar enlluernat, em vaig convertir al mossencintisme. Sempre tenint en compte que és un escriptor del segle XIX, és clar. Però primer va ser l’obra, i després vaig arribar a la seva vida, que és de novel·la.

Canviaria l’Amat-Piniella, amb els seus 2.000 humils euros, pels 25.000 del Finestres?
L’Amat-Piniella és un premi a obra publicada. No t’hi has postulat sinó que, per dir-ho així, et venen a buscar. I això sempre és especialment satisfactori. Entre els diners i la glòria, trio la glòria, digue’m beneit. D’altra banda, per a mi és un orgull lligar el meu nom al d’un lluitador antifeixista, que va passar pels camps nazis i que va venir a Sant Julià a escriure K. L. Reich i els poemes de Les llunyanies. Si fos el Josep Pla, seria una altra cosa.

Si Verdaguer visqués avui, on l’hauríem d’ubicar, ideològicament?
Ell ve del regionalisme, que després va ser la Lliga. Avui aquest sector el trobaríem dividit entre la gran burgesia que no vol saber res del processisme i el reflex popular, que és obertament independentista i on trobaríem en la meva opinió Verdaguer. No sé dir en quina encarnació concreta de l’independentisme. Segur que en cap partit, però sí en l’onada independentista.

Per acabar: qui acompana Verdaguer en el seu Panteó de les lletres catalanes?
El Porcel de Cavalls cap a la fosca, sens dubte, i... Martí i Pol.

Martí i Pol!?
Cadascú té els seus gustos, sí. He dubtat a dir-te Espriu, però m’hi refermo: Martí i Pol.

 

 

Verdaguer
avui
independentista
Comentaris: 1

Comentaris

Moltes felicitats Àlvar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Nota bene Perquè també es pot estar molt content quan llegeixes que els amics reben premis i reconeixements merescuts. Encara que no siguis de la corda mossèn Cinto Verdaguer. :-)

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic