Al Di Meola i Eliane Elias completen amb Portal i Lagrène un cartell que recupera l’ambició de l’etapa daurada del festival de jazz d'Escaldes.

N’hi va haver a qui l’edició de l’any passat, que ressuscitava després d’un lustre als llimbs, va semblar poca cosa, amb una sola patum, el baixista Ron Carter, i la resta del cartell omplert amb noms que difícilment resistirien la comparació amb els anys daurats del festival. Potser sí. Però era un començament, i es tractava venia a dir ahir el cònsol menor d’Escaldes, Quim Dolsa, de posar en marxa la maquinària perquè anés agafant embanzida, a poc a poc però sense interrupció. Perquè el jazz havia tornat per quedar-se però no volien estirar més el braç que la màniga. Doncs bé: hauem de reconèixer que n’han fet prou amb dues edicions per aixecar un cartell que potser no és (encara) el dels anys 80 i 90 però que en té tot l’aroma: per l’estatus dels artistes, per les moltes tecles que toca i pel pur múscul de la programació, amb una vintena de propostes entre el Prat del Roure. Coprínceps i el Parc de la Mola, disibuïdes en vuit intenses jornades, del 29 de juny al 6 de juliol. Un cartell “potent, variat i equilibrat”, en diu amb legítim orgull el conseller de Cultura escaldenc, Valentí Closa. I tot això, amb un pressupost més que ajustat: 150.000 euros.

Els plats forts del festival, i els que l’emparenten per pedigrí amb el que Escaldes va ser entre el 1985 i el 2004, seran el guitarrista Al Di Meola i la pianista i vocalista brasilera Eliane Elias. Al seu costat, el clarinetista, saxofonista i gran improvisador francès Michel Portal i el també guitarrista el guitarrista Biréli Lagrène, un dels màxims exponents del manouche francès, amb la torna del pinista menorquí Marco Mezquida, la sensació de l’any passat que repeteix amb la tompetista i vocalista Andrea Motis.

Això, al Prat del Roure i amb entrada (preus econòmics, entre 15 i 20 euros, abonament per a les quatre cites, 50), on també tindran lloc (però al vestíbul, i lluire) les quatre sessions de l’Andorra Jam (del 29 al 2 de juliol), amb Kic Barroc com a fil conductor i l’acompanyament solista d’Irene Reig, Èlia Lucas, Rita Payés, Baptiste Herbin i Federica Mosa. I si hi veuen un cert toc femení no és casualitat: l’organització ha volgut aprofitar el Jam per posar en cartell la presència de dones no ja coma vocalistes, sinó també com a instrumentistes.

L’altre gran espai del festival serà el Jazz al carrer, cada tarda a la plaça Coprínceps, i de nou aquí amb noms que cové memoritzar: el primer de tots, Tete Montoliu, primer padrí del festival i traspassat ara fa 25 anys, a qui Laura Simó, Ignasi Terraza, Horacio Fumero i David Xirgu consagraran una vetllada de tribut (1 de juliol). En aquesta mateixa línia va el concert deGeni Barry, mà dreta del Tete i cosidrat un dels millors vibrafonistes de l’univers (3 de juliol). Atenció també al quintet del pianista inaqu Daahou Salim (4 de juliol), i a la resta de noms que desfilaran per Coprínceps: Èlia Lucas i Kike ^´erez (29 de juny), Lucas Delgado, Rita Payés i Juan Pastor (30 de juny), i la Sant Andreu Dixie Band (2 de juliol).

El bonus track s’ha concentrat a la secció Més Jazz, amb Jamais deux sans trois, que s’hi va estrenar l’any passat; de nou el quartet de Kic Barroc ampliat amb el saxo d’Herbin i el violí de Mosa, i Khrôma Live, la banda sonora de l’exposició del Thyssen, escrita per Oriol Vilella acompanyat de Lluís Cartes, Suso Real, Òscar Llauradó i Guillermo Cervera. I no ens oblidem del Jazz Campus, doble sessió amb Simó Fumero, Terraza i Xirgu, d’una banda, i Motis i Mezquida, de l’altra.