Amb vostès, el primer locutor de Radio Andorra

Era un dels (molts) secrets de Radio Andorra que encara queden per escatir. Qui era Edmond Abouly, el locutor que acompanyava la badalonina Maria Escrihuela el 4 d'abril del 1940, quan l'estació va reemprendre les emissions interrompudes per l'esclat de la II Guerra Mundial, el 3 de setembre de l'any anterior? Tan sols en coneixíem el nom, i perquè la mateixa Escrihuela el citava deu anys enrere, i quasi de passada, entre els records del seu brevíssim però pioner, decisiu pas per l'estació encampadana. En sabíem que procedia de Radio Toulouse, l'emissora que exercia de centre neuràlgic de l'imperi radiofònic de Jacques Trémoulet, i que li havia escrit a la jovenissima locutora catalana -tenia a l'època 22 anys- una amable nota de comiat quan Escorihuela va tornar a casa, complerta la missio de reobrir Radio Andorra: "À ma jeune et charmante collègue dont la joie prenangte et la bgrace enjouée surent conquérir les auditterus de Radio Andorre et la sympathie de tous les employées du poste". Està firmada el 27 d'abril del 1940, l'últim dia d'Escrihuela als micròfons de Radio Andorra, i a partir d'aquí Abouly desapareix del mapa.

Fins ara, que el portal Aquí Radio Andorra, que Jean-Marc Printz ha convertit en la referència inel·ludible sobre aquest sensacional episodi de la nostra història, li ha posat rostre i n'ha reconstruït parcialment, de moment, la trajectòria. Així que aquí dalt tenen monsieur Abouly, al micròfon molt probablement de Radio-Toulouse, on es va incorporar, diu Printz, cap al 1932, just després de llicenciar-se de l'exèrcit francès. Perquè resulta que abans de reciclar-se com a locutor i de passar a la història com el primer speaker masculí de Radio Andorra, Abouly havia seguit una llarga carrera militar: nascut el 1886 a Tolosa, es va enrolar el 1904, entre el 1914 i el 1918 va combatre a la I Guerrra Mundial -ho acredita la carte de combattant recuperada per Printz, i en acabar la conflagració va ser destinat a les tropes franceses que van ocupar les zones industrials del sud d'Alemanya. A ell li va tocar Renània, en fi. I s'hi va quedar fins al 1932. 

El cas és que aquest mateix any s'estrena com a locutor, i que quan el 1940 Trémoulet l'envia cap aquí és ja un professional.Tenia 53 anys. De fet, i sempre segons Printz -que ha recollit aquesta informació de Christian Clérouin, el nét del nostre home d'avui- la seva missió a Andorra va consistir a formar els primers equips que van posar en marxa l'estació. Entre ells, la mateixa Escrihuela, que com a locutora tenia una experiència més aviat justeta -l'abril del 1939 s'havia incorporat a la plantilla de Radio Badalona, la seva ciutat natal, sense cap experiència prèvia en el mitjà. Abouly i ella formaven parella radiofònica i sortien els dos a la vegada en antena: ell feia les emissions en francès, i ella, en castellà. Escrihuela el recordava com un home amabilissim i professionalment estricte, de qui es va endur en certa ocasió una esbroncada monumental perquè a l'hora de donar la benvinguda als oients se li va escapar la tirallonga "Aquí Radio Badalona, emisora de la costa", en lloc del reglamentari "Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra". Explicava la locutora que, amb certa justícia poètica, l'endemà mateux va ser monsieur Abouly qui es va confondre i qui, dut per la mateixa inèrcia que ella, va deixar anar un inopinat "Ici Radio-Toulouse..."

L'altre episodi que recordava Escrihuela, i que denota també l'ascendent que Abouly tenia en la plantilla, és que davant de les ordres contradictòries que el personal rebia per part dels polítics de l'època, es veu que dividits -recordin que som als inicis de la II Guerra Mundial, i que la Guerra Civil espanyola no feia ni un any que s'havia acabat- l'speaker francès la va tranquilitzar dient-li: "Miri, senyoreta Maria, ells que diguin el que vulguin que nosaltres farem el que ens sembli".

La llàstima, en fi, és que com es veu tan sols hem aconseguit posar-li rostre al coprotagonista d'aquell moment històric que va ser la represa de les emissions de Radio Andorra, el 4 d'abril del 1940. Un moment que pot ser considerat amb tota legimitat l'inici de veritat de l'estació perquè les emissions oficials, que havien arrencat el 7 d'agost del 1939, es van haver de suspendre amb l'esclat de la II Guerrra Mundial. No n'hem pogut reconstruir, de moment, la trajectòria des que deixa Radio Andorra i presumiblement es reincorpora a adio-Toulouse, que Trémoulet va tenir la rara habilitat d'aconseguir de mantenir oberta durant l'ocupació alemanya. Tampoc sabem exactament quan va deixar Encamp. Per la nota que li escriu e Escrihuela, sembla intuir-se que ell encara s'hi quedava encara un temps. Probablement es va encarregar de formar Victoria Zozano, que va succeir Escrihuela i de qui va heretar el sobrenom de mademoiselle Aquí .Fins al punt que se''n va endur tota la glòria mediàtica i fins al 2009, quan Maria Escrihhuela va evocar -amb proves documentals- el pas per Radio Andorra, Zorzano sempre havia passat com la primera locutora de l'estació.

Doncs no va ser exactament així: els primers van ser Escorihuela i Abouly, a qui ara només es falta posar-hi veu. Si se n'ha conservat algun document i exsteix la més remota possibilitat de recuperar-lo, no tinguin cap dubte que Printz ho aconseguirà. És només qüestió de temps que acabi penjant-lo a Aquí Radio Andorra. 

Abouly va morir el 15 d'octubre del 1968 a Bugue en Dordogne. Avui recupera per fi el rostre. Escrihuela, el 29 de maig del 2017 a Badalona, i tampoc la vam conèixer fins al 2009. Han calgut 80 anys, quasi 90, per rescatar-los de l'oblit. Però ha valgut la pena.