Ferran VII, rei d’Espanya el 1808 i en el període 1811-1833, era vist pels liberals com un ultraabsolutista i com un monarca massa tebi pels agraviats o malcontents (els futurs carlins). El segle XIX va ser molt convuls políticament i el rei espanyol es va trobar amb dues oposicions: l’extrema esquerra i l’extrema dreta.
L’historiador i professor d’història i geografia a l’institut Jean Lurçat de Perpinyà, Andreu Balent, ha estudiat àmpliament aquesta “aliança” entre els dos extrems oposats a Ferran VII i ho ha plasmat en l’article La unió dels Agraviats i dels liberals radicals (1829-1830), la Cerdanya francesa i Andorra al centre del complot pirinenc de l’estiu de 1829 (publicat per la Societat Andorrana de Ciències a Papers de recerca històrica: 5: 51-67). Andorra podia ser considerat un lloc “neutral” perquè es trobava enmig de les revolucions de França i Espanya, però, segons destaca Balent, la vall “no podia quedar fora d’aquestes evolucions de conjunt”.
En l’article, Balent puntualitza que “la societat andorrana no podia quedar apartada dels corrents idearis contraris i variats que portaven els individus, espanyols o francesos, que penetraven al seu territori per organitzar-se o escapar-se de la persecució de les forces que combatien i que els podien derrotar”. De fet, per l’historiador, els fets dels anys 1829-1830 eren els “anunciadors dels futurs trasbalsos que acabarien per fer-la moure en profunditat”.
Balent aclareix, en conversa telefònica, que la convergència dels ideòlegs del complot contra Ferran VII va iniciar “la partició de la societat andorrana entre els conservadors i els liberals” i això va desembocar en la Revolució de 1880, quan un grup d’insurgents es va alçar en armes contra les autoritats. Els empresaris volien balnearis i casinos i els reaccionaris volien mantenir el país tal com era.
“Andorra ja estava oberta a corrents comercials i ideològics des de l’edat mitjana”, subratlla Balent, “però al segle XIX l’obertura es reforça”. Durant el segle XIX el país va patir una profunda transformació econòmica i va ser aixopluc de refugiats polítics (precarlins i liberals), que a Andorra també van trobar simpatitzants. Els contactes andorrans, però, encara estan per descobrir ja que Balent ha fet el seu estudi a partir de l’estudi dels arxius de Perpinyà i també de Puigcerdà. De fet, l’Alta Cerdanya (en territori francès) va ser el principal escenari del complot de 1829. Fins i tot, els insurrectes van intentar prendre Puigcerdà. El buidatge de les fonts als arxius andorrans i ariegesos encara està pendent.
Entre la documentació que ha estudiat, Balent destaca un parell de personatges, un de cada bàndol. El primer, el ripollès Joan Caballeria, cabdill agraviat i futur carlí, que troba “rodant i en complots prop de la frontera, concretament a Andorra, la Cerdanya i l’Arièja”. Caballeria tenia molts contactes per la zona, com Sebastià Josa i Tomàs Solà, “compromesos també en contraban des d’Andorra”.
“Sobretot va ser en Tomàs Solà”, insisteix l’autor de l’article. “Era gent de poble, compromesa políticament però de frontera, i feien contraban.” De fet, en l’escrit Balent afirma que “la història de Solà és una mostra més de com cauen uns individus de les guerrilles amb objectius polítics en la delinqüència i la criminalitat, passant pel contraban, socialment considerat més lícit”.
L’altre personatge que destaca Balent és el cabdill liberal Ramon Xauradó, de Calaf, “molt actiu també entre Cerdanya i Andorra”, que va capitanejar l’intent d’assalt de Puigcerdà planejat sobretot des d’Andorra. El cop va ser un fracàs i els revoltats es van refugiar a Andorra. Finalment, “tropes espanyoles” els van foragitar d’Andorra i els van arrestar a l’Arièja.
La situació geogràfica de les valls andorranes ha fet que, durant segles, al Principat hagin convergit molts corrents ideològics i hagi estat un lloc de pas i de refugi. Si al segle XIX Andorra va acollir agraviats i liberals, al segle XX va ser el refugi de molts dels qui escapaven de la Guerra Civil Espanyola. “És la tendència del Pirineu i d’Andorra”, remarca Balent.
