Andorra Lírica i el ministeri firmen un conveni que salva la temporada

Feia temps que hi anaven al darrere, i ha calgut que la temporada d’òpera estigués contra les cordes perquè el ministeri s’avingués a firmar un conveni que li garanteix 20.000 euros anuals durant aquest any i el que ve. De moment, és clar. Es repeteix amb Andorra Lírica un model que ja s’ha assajat amb èxit amb Ull Nu i amb el Sax Fest i que a banda de diners el que aporta és sobretot estabilitat i seguretat. No és el mateix saber que es compta d’entrada amb aquests 20.000 euros que estar pendent fins a última hora de la resolució de les subvencions ordinàries, que d’altra banda en el cas de l’òpera mai no s’havien enfilat fins a aquesta quantitat.

El ministeri se suma així als comuns de Sant Julià i de la Massana com a patrocinadors institucionals, així com als mecenes privats que han fet possible la continuïtat de la temporada, que des que va arrencar el 2014 ha programat disset espectacles. Els 20.000 euros del ministeri salven aquest petit miracle que és tenir òpera de forma regular a casa nostra i asseguren dos dels tres muntatges de què consta cada temporada. El tercer caldrà encara suar-lo amb els patrocinadors privats, adverteix la directora artística d’Andorra Lírica, Jonaina Salvador, però la temporada ja no viurà amb l’aigua al coll i la incertesa sobre el futur.

La primera i feliç conseqüència del conveni serà que del muntatge inicial d’aquesta edició –recordin que l’habitual funció de tardor es va cancel·lar per falta de pressupost– n’hi haurà finalment dos passis, els dies 27 i 28 de febrer. Serà com ja s’havia dit Cançó d’amor i de guerra, amb llibret del nostre Lluís Capdevila i la sarsuela més representada del repertori català. Andorra Lírica n’ha aixecat una versió sense precedents, amb arranjaments del mestre Marcel Casellas a ritme de rumba, salsa, bolero, reggae, jazz i cúmbia, i amb la participació a l’escenari de la Cobla dels Sons Essencials, a banda de l’Esbart Laurèdia i del cor de l’Òpera. El  muntatge es va estrenar a l’octubre a Manresa, i els papers protagonistes seran per a Salvador, aquí amb el barret de soprano i en la pell de Francina, i el baríton Guillem Forné, com a l’avi Castellet. A última hora ha caigut del cartell el tenor Beñat Egiarte i l’organització li busca ara substitut.

La segona conseqüència del conveni és la confirmació del muntatge de maig: serà de nou amb sarsuela, María de la O, un hit del repertori que va escriure el compositor cubà Ernesto Lecuona. Dues funcions en dates encara per confirmar. Comprendran vostès la satisfacció de Salvador, que fa tan sols un mes no podia ni assegurar la segona data de Cançó d’amor i de guerra. De Salvador i, és clar, dels més de 8.000 espectadors que han desfilat per la Temporada des del 2014. No hi ha gaires cartells al nostre país que puguin presumir d’aquestes xifres. L’òpera, interessa o no?