Diari digital d'Andorra Bondia
Un moment de la presentació, ahir al vestíbul del Consell General.
Un moment de la presentació, ahir al vestíbul del Consell General.

Andorrans, no andosins


Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

Gascón proposa l’origen medieval del topònim ‘Andorra’ i descarta els vincles amb la tribu que Hanníbal va derrotar.

Mal dia, ahir, per a Polibi. L’historiador Carles Gascón, l’home que fa un parell d’anys va avançar fins al 1289 els orígens del Consell General i que va desmuntar d’una vegada per totes i junt amb Oliver Vergés el fake sensacional de la Carta Pobla, posa ara cullerada en l’etern debat sobre els orígens del topònim Andorra. Ho fa en un dels articles de l’estupenda miscel·lània que completa el volum 10 dels Papers de Recerca Històrica, consagrat com dèiem ahir i en honor del traspassat Pere Cavero a la breu història de l’Administració andorrana entre el 1961 i el 1978.

Per dir-ho ràpidament, Gascón descarta la hipòtesi que vincula  l’origen del topònim amb la tribu dels andosins que segons Polibi va ser derrotada per Hanníbal de camí cap a Itàlia. Pensin que parlem del 218 abans de la nostra era, estem a la Segona Guerra Púnica. Una hipòtesi que als anys 30 va posar en circulació el filòleg alemany Adolf Schulten i que identifica les tribus pirinenques i prepirinenques derrotades pels cartaginesos amb els territoris de Lleida (ilergetes), Berga (bargusis), la Vall d’Aran (Erinosi) i és clar, Andorra (andosins).

Val a dir que les últimes tendències historiogràfiques desconfien d’una hipòtesi que s’agafa amb fils al que Albert Villaró anomena un hàpax de manual: una paraula, andosins, que apareix una sola vegada i en un context determinat, la Història General de Polibi. Aquesta és l’única i estel·lar aparició dels nobles andosins a la historiografia universal. Gascón, en fi, proposa per al topònim un origen alternatiu que arrenca a l’alta edat mitjana, que és quan per primera vegada apareix referenciat. Per concretar, en un document datat el 843 pel qual el rei franc Carles el Calb cedeix al comte d’Urgell, Sunifred I, propietats que es troben al Rosselló, la Cerdanya, Conflent, l’Urgell i, atenció, una vil·la “que vocatur vallis Andorra”. En traducció lliure, “que és anomenada de la vall d’Andorra”. Una altra donació, aquesta d’una vinya a Encorcers, el 903, la situa “in valle Andorra, in apindicio de villa Andorra”. Gascón creu que convivien en aquell moment dues Andorres: una designava ja el conjunt de la vall; l’altra, una demarcació de caràcter menor, la “vil·la” d’Andorra. I d’aquí conclou que el topònim Andorra es referia originalment a aquesta vil·la, i que tan sols després va passar a designar tota la vall. Com a suport a la hipòtesi recorda els casos similars de Castellbò –que deu el nom al castell de Castro Leoni, no al revés– i de la vall de Cabó, que es deia vall de Nempàs fins que es va acabar imposant el nom de la vila principal de la vall.

Tot això no treu que, en la polèmica per la problemàtica etimologia d’Andorra Gascón es decanti obertament per la hipòtesi que als anys 90 ja va plantejar Manuel Anglada –i que Xavier Planas va reprendre fa uns anys– i que recorre al probable origen basc del terme, a l’estil de Dorres, Dòrria i Durro, on també hi ha afloraments d’aigües termals: “Tal com ens trobem amb el binomi Dorres-Vilanova de les Escaldes, els topònims Andorra i Escaldes serien una manera d’esmentar el mateix fenomen en dues llengües diferents: una de primigènia, vinculada amb el basc, i l’altra la llatina, imposada progressivament amb la conquesta romana”.

L’historiador urgellenc admet, en fi, que no és una hipòtesi concloent però considera que mereix “com a mínim, tanta consideració com la dels andosins”. No cal ser un visionari per intuir que aquesta polèmica no acabarà aquí.

Per què els telèfons andorrans tenen sis xifres i els fixos comencen per 8?
Aquesta és una de les moltes curiositats que resol el dossier central de l’últim número dels Papers. Ho fa l’enginyer Xavier Jiménez en l’article en què repassa els orígens de les telecomunicacions al nostre país des del primer telegrama, que es va enviar l’1 de novembre del 1892 des de cal Ramon, al carrer Major de la capital. El dossier posa ordre al desplegament de l’Administració moderna, que arrenca el 1961 amb el servei d’incendis i salvament. No per casualitat, sinó perquè començava el boom demogràfic que havia de quadruplicar la població, que va passar de 8.392 habitants el 1960 als 35.460 vint anys després. Li van seguir el servei de Telecomunicacions (1967), la CASS (1968), Treballs públics (1969), la clínica Verge de Meritxell (1969), el cos de policia (1974) i el Centre Nacional d’Informàtica (1975).

andorrans
no andosins
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic