Doncs ja està: s’ha acabat Ull Nu, que des de dijous havia convertit els carrers del centre històric en una rèplica a escala andosina dels grans festivals audiovisuals que es fan i es desfan pel món. Si han passejat aquestes últimes nits per la plaça del Poble i carrers adjacents sabran a què ens referim: un xup-xup culturetes amb regust a Gràcia –al barri de Gràcia, s’entén–, molta ullera de pasta, electrònica fins a la mitjanit i un grapat de curts per a tots els gustos i amb especial atenció a les altres sexualitats que durant uns dies ens han convertit en la capital pirinenca del gènere.  S’ha acabat i caldrà esperar fins a l’any que ve, però l’11a edició ens deixa un palmarès amb sabor AND: el premi al millor guió, que s’endú Andrea Sánchez amb Frialdad, singularíssima revisió i reivindicació del nostre gran pioner del cel·luloide, Jordi Gigó (1945-1991), a partir de El espectro de Justine, el seu tercer i últim llargmetratge, una rara joieta de sèrie B, que combina terror i erotisme, protagonitzada per Toni Isbert, Maria Elías i Mercè Fillola, que es va rodar principalment a Andorra i que no es va arribar a estrenar comercialment. Valdria la pena que a més de la bossa de 1.000 euros que s’ha endut la directora algú –el Cineclub? Illa Carlemany?– veiés l’oportunitat de donar una altra oportunitat a una obra que enllaça de forma sensacional el passat i el futur del nostre audiovisual: s’imaginen una sessió que inclogués El espectro i Frialdad, i en pantalla gran? I que el curt de Sánchez s’emetés abans de la projecció d’alguna de les pel·lícules en cartellera al multisala escaldenc? Ja que hi som: i projectar el grapat de curts amb ADN andosí que els últims anys s’han rodat, s’han estrenat de forma gairebé clandestina i han desaparegut del mapa després del reglamentari periple festivaler? Algun aficionat al cine li faria fàstics, a veure un curt AND abans de la pel·li del dia?

El palmarès
Disculpin la disquisició, perquè havíem vingut a parlar del palmarès d’Ull Nu. Sánchez de banda, l’altre premi gran del cartell ha sigut per a Chaud, del cineasta francès Franck Hourliac, on explora aquesta terra (per a molts) incògnita de les apps de cites per al col·lectiu LGTBQ. La resta del palmarès el completen Les més grans, de Dubi Cano, Marta Codesido, Núria Ubach i Ulrika Anderon, premi Carnet Jove; Provocadora, d’Èlia Lorente, millor fotografia; Les vallées des rides, de Sinoë Meissonnier, Memòria històrica; Superlesbiana, d’Anna Asenjo i amb l’actriu alturgellenca Adriana Llobert com a protagonista, Fòrum de la joventut; Nocturns, de Pau Canivell, Maria Sánchez i Rubén García, premi de Públic, i Mikado, de Miguel Gomila, que estrenava el premi al millor muntatge. L’Ull Nu Lab de guió ha sigut per a Un lloc segur, d’Aura Sala, i Joguines trencades, de Max Mir i Enrique Pereira.

Més de sis centenars de curts optaven a l’11a edició. Una vintena van passar a la fase final i el jurat professional estava format per la muntadora Sofia Escudé, la crítica Mariona Borrull i el director Álvaro Rodríguez Areny.

El codirector d’Ull Nu, Marc Camardons, va clausurar el festival amb una oportuna crida a la “resistència cultural” –“Volem un país on es cregui de veritat en els seus artistes i en el potencial dels seus joves”–, va demanar també un país “que no denunciï la gent que alça la veu i on es pugui avortar sense ser exiliats”. Queda dit.